Resultats de la cerca
Es mostren 4352 resultats
cambra magmàtica
Geologia
Reservori que hom creu que existeix a poca profunditat de la superfície terrestre —on hi ha situat un volcà—, en el qual s’acumula magma provinent d’alguna part més fonda de l’escorça o del mantell superior.
D’aquest magma es deriven diversos materials volcànics quan surt a la superfície La noció de cambra magmàtica serveix per a donar una localització dels processos de diferenciació magmàtica causants d’aquesta diversitat De la cambra poden sortir fluids aquosos que porten minerals dissolts i es desplacen a través de porus o esquerdes de les roques Aquests minerals poden precipitar en trobar les condicions adequades, moment en què poden formar dipòsits minerals Dins la cambra magmàtica es produeixen corrents de convecció, ja que el magma es refreda més…
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets…
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de…
Joan Cambra
Arquitectura
Arquitecte.
Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina
cambra hiperbàrica
Compartiment hermètic, generalment metàl·lic, que permet resistir en el seu interior pressions superiors a l’atmosfèrica.
La cambra hiperbàrica terapèutica s’utilitza per al tractament dels accidents de descompressió i els accidents de sobrepressió que es produeixen en la pràctica del submarinisme també s’hi tracten d’altres malalties com la gangrena gasosa, les intoxicacions per monòxid de carboni, les embòlies gasoses, les osteomielitis cròniques, les embòlies de la retina, i els retardaments de cicatrització pot ser monoplaça, o multiplaça, si té diversos compartiments i permet tractar-hi simultàniament a més d’una persona
cambra cuirassada
Construcció i obres públiques
Cambra revestida de planxes d’acer i proveïda d’elements de seguretat, que substitueix, en un establiment bancari, la caixa forta quan la capacitat d’aquesta és insuficient.
cambra baromètrica
Física
Espai comprès entre l’extrem tancat del tub i el menisc del mercuri en un baròmetre de mercuri.
La seva pressió absoluta és considerada nulla quan és menyspreada la pressió del vapor de mercuri a la temperatura de l’experiència
cambra substomàtica
Botànica
Cripta subepidèrmica que és darrere el porus (ostíol) de l’estoma, voltada per les cèl·lules del parènquima lacunar, amb els espais intercel·lulars del qual comunica.
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
cambra aerífera
Botànica
Cada un dels grans espais intercel·lulars existents entre les cèl·lules d’algunes plantes, principalment aquàtiques ( parènquima
aerífer).