Resultats de la cerca

Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…

El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc…

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…

La capella de Sant Salvador recorda l’existència d’un antic nucli de població en la summitat d’un turó de gran interès estratègic 545 m d’altitud, vora Pinyana, que domina la vall de la Noguera Ribagorçana La capellania de Sant Salvador de Montpedró depenia de l’abat de Sant Pere d’Àger Al segle XIV sembla que gaudí de gran devoció, ja que s’ha conservat memòria de tres interessants llegats de l’època Així, Bernat de Camporrells, segons l’última voluntat del seu pare Gombau, instituí l’any 1342 a favor del santuari de Montpedró un cens de 200 sous de pensió anual Els dos…

L’agregat de Castillo del Pla és situat a 761 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Quilis El topònim d’aquest lloc és difícil d’identificar amb exactitud en els documents a causa de la seva abundor Podria tractar-se de l’anomenat “Castelló del Bisbe”, conquerit pels vescomtes d’Àger i infeudat a la mitra de Roda al final del segle XI, tot i que l’historiador P Sanahuja el situa a Castellonroi Així mateix, també podria identificar-se amb el castrum de Cercet , que compareix el 1093 en mans de Brocard Guillem, senyor de Pilzà Notícies posteriors tampoc no aclareixen el dilema així, per…

L’antic poble de Tragó de Noguera, abandonat i mig negat arran de la construcció de l’embassament de Santa Anna, és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, un cop passat el congost de Canelles Una de les primeres referències documentals indirectes d’aquesta església data de l’any 1091, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Mala-signada feren donació a l’abadia d’Àger de les esglésies que existien o poguessin existir en el futur en el castell de Tragó i en altres el document ho expressa així “ omnes ecclesiis que sunt et erunt omni tempore in castrum Dracone ” i li…

El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…

Situació i presentació El terme municipal de Vallbona d’Anoia, de 6,45 km 2 , s’estén a l’esquerra de l’Anoia que el separa del de Cabrera d’anoia, a la seva sortida del congost de Capellades Limita a l’E i al SE amb Piera, al SW amb Cabrera d’Anoia, a l’W amb Capellades i al NW amb la Pobla de Claramunt El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció NW-SE perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d’Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al N pels vessants de la serra de Miramar…