Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Úlfila
Cristianisme
Bisbe i evangelitzador dels visigots.
Fill de pares cristians oriünds de la Capadòcia, fou consagrat bisbe a trenta anys per l’arià Eusebi de Nicomèdia Evangelitzà durant quaranta anys els visigots del nord del Danubi i, sobretot, els de la Mèsia inferior En el sínode de Constantinoble del 360 es collocà al costat d’ Acaci de Cesarea en la defensa de la fórmula homoioúsios Inventà l’alfabet gòtic i traduí la Bíblia a aquesta llengua gòtic Després del sínode d’Aquileia del 381 l’emperador Teodosi el convocà a una nova discussió teològica a Constantinoble, on morí
Teodoret de Cir
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cir.
Amic de Nestori , fou portaveu del grup antioquè contra els partidaris de Ciril d'Alexandria i representava el corrent moderat Deposat en el lladronici d'Efes 449, fou reintegrat per Lleó I i admès pel concili de Calcedònia 451 entre els doctors ortodoxos Víctima de persecucions, una part dels seus escrits foren condemnats pel concili de Constantinoble del 553 qüestió dels Tres Capítols i destruïts De la resta sobresurten Eranistés o Polýmorphos contra els monofisites, Pentálogos contra els efesins i una continuació de la Història eclesiàstica d’Eusebi de Cesarea
Jaume Alcalà i Martínez
Cirurgià.
Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària
Rufí d’Aquileia
Cristianisme
Teòleg i historiador de l’Església.
Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà també la…
Abgar V d’Edessa
Història
Rei d’Edessa (Mesopotàmia) a qui hom atribueix una correspondència amb Jesucrist on aquell li demanava que el guarís.
Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot tenir el seu…
Belisari
Història
General bizantí.
Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta de Roma Lluità, amb…
Josep O’Callaghan i Martínez
Josep O'Callaghan i Martínez
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Diplomàtica i altres branques
Escripturista i papiròleg.
Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías estéticas de la cultura…
Tomàs
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà, ‘bessó’).
L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts,…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un dels reformadors…
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren conservats per…