Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
telledes de l’Oller
Sector o indret
Indret dels municipis de Collsuspina (Moianès) i Tona (Osona).
el Moianès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs…
Santa Eugènia del Gomar (Moià)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, de planta rectangular, de l’església F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de Santa Eugènia, properes al mas Gomar, actualment deshabitat, s’alcen al bell mig d’un planell que s’estén a la banda ponentina del terme i que frontereja amb el termenal de Collsuspina, prop de la carretera de Manresa a Vic Long 2°09’39” - Lat 41°49’00” L’accés a aquesta capella cal fer-lo per l’esmentada carretera Poc després del quilòmetre 32, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que porta a l’església, que és situada prop de la carretera…
vegueria de Vic
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2.302 focs, uns 11.510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…