Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Wenceslao Fernández Flórez
Literatura
Novel·lista gallec en llengua castellana.
Fou redactor dels periòdics El Parlamentario , La Ilustración Española e Hispanoamericana , El Imparcial i ABC , on publicà les Acotaciones de un oyente 1916-19, crítiques de les sessions de les corts Les seves obres sovint presenten contradiccions morals sota una visió humorística, com en les novelles La procesión de los días 1914, Volvoreta 1917, Ha entrado un ladrón 1920, Las siete columnas 1926, Relato inmoral 1928, El malvado Caravel 1931 i El bosque animado 1943, i en els relats Unos pasos de mujer 1924, La casa de la lluvia 1925, Fantasmas 1930 i Por qué te engaña tu marido 1931 Fou…
Juan de Lángara y Huarte
Marí gallec.
Participà en viatges d’exploració científica a l’Atlàntic i al Pacífic especialment el 1774, i passà a dirigir 1793 l’esquadra hispànica que operava a la Mediterrània contra la República francesa Fou secretari de marina 1796-99 i membre del consell d’estat de Carles IV
Antonio Bonet Correa
Art
Historiador de l’art gallec.
Deixeble de P Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic Especialista en l’art barroc, publicà La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII 1956, Morfología y ciudad Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España 1978 i Andalucía barroca Arquitectura y urbanismo 1978 Fou director del Museo de Bellas Artes de Sevilla Membre de la Real…
José Millán Astray
Història
Militar
Militar.
General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador.
Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…
Manuel Balboa Rodríguez
Música
Compositor gallec.
Cursà estudis musicals a la seva ciutat nadiua i a Madrid, on tingué com a professors a Luis de Pablo i Cristóbal Halffter Cultivà gèneres diversos, des de la música per a concert i la música escènica fins a la música cinematogràfica, que és l’àmbit en què obtingué més reconeixement Participà en la Primera Tribuna de Joves Compositors de la Fundació Joan March i el 1988 obtingué l’accèssit de la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero per l’òpera Romeo o la memoria del viento Algunes de les seves composicions han estat interpretades en les sales de concerts més importants, com ara el Teatro…
Ramón Menéndez Pidal
Música
Filòleg i historiador gallec.
Membre 1901 i director des del 1916 de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid 1908-12, Infantes de Lara 1926, Orígenes del español 1926 i Flor Nueva de Romances Viejos 1928, aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares 1924, obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els nombrosos reculls de…
Luis Izquierdo González
Música
Pianista, director i professor gallec.
Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a Venècia, Viena i Salzburg, on fou alumne de direcció de Gerhard Wimberger al Mozarteum En aquesta ciutat actuà com a assistent de diversos directors participants en el festival que s’hi celebra Entre el 1954 i el 1959 fou professor d’acompanyament al Conservatori de Madrid, i al mateix temps inicià la seva carrera com a director El 1962 fou nomenat director titular de l’Orquesta Bética de Sevilla, al capdavant de la qual estigué fins el 1990 El mateix 1962 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Sevilla, i del 1982 al 1996…
Leandro de Saralegui y López Castro
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Militar de professió, ingressà a l’Acadèmia Militar d’Àvila, en el Cos d’Intendència, per tradició familiar Fou professor d’idiomes a l’Acadèmia Militar El 1925 es traslladà a València i hi conreà la seva afecció a la història de l’art Autodidacte, des de l’amateurisme i fora dels cercles acadèmics, es convertí en un gran especialista dels pintors medievals valencians fins i tot els colleccionistes acudien a ell perquè perités taules antigues En el seu cercle d’amics foren presents els principals erudits locals del principi del s XX, com J Sanchis i Sivera, Manuel R Pertegàs, À…
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia catalana
Historiador i filòleg.
Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es…