Resultats de la cerca
Es mostren 5741 resultats
aprenentatge perceptiu
Psicologia
Procés que implica un conjunt de canvis a llarg termini en el sistema perceptiu d’un organisme que en milloren l’habilitat per a respondre a l’entorn en què es troba i que són provocats per la interacció amb el mateix entorn.
Cal diferenciar-lo dels canvis que produeix l’entorn a curt termini —atenció, estratègies, etc— i dels canvis a llarg termini que no són produïts per l’entorn —maduració— Té un important valor d’adaptació, perquè permet que l’organisme capti la informació del seu entorn que és més útil per a les seves necessitats
taula
Geomorfologia
Relleu tabular aïllat resultant de l’acció erosiva a l’entorn d’una colada basàltica.
Es tracta en realitat d’un típic relleu d’erosió La colada basàltica, que ocupava primitivament una vall o zona deprimida, ha esdevingut un relleu elevat, puix que l’erosió ha atacat i excavat els terrenys més blans del seu entorn
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
programació automàtica
Electrònica i informàtica
Tipus de programació de robots que es basa en la confecció prèvia d’un model de l’entorn.
Un cop definit el model de l’entorn, només cal descriure al robot la tasca que ha de realitzar i automàticament aquest és capaç de dur-la a terme
balanceig
Electrònica i informàtica
Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix longitudinal.
L'angle de balanceig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ω La denominació balanceig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix longitudinal
capcineig
Electrònica i informàtica
Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix transversal.
L'angle de capcineig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ϕ La denominació capcineig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix transversal
guinyada
Electrònica i informàtica
Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical.
L’angle de guinyada, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb κ En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix vertical
situació
Geografia
Posició d’una casa, vila, ciutat, regió, país, etc, amb relació al medi físic que és a l’entorn.
A diferència del d'emplaçament, el concepte de situació no es refereix a l’accident físic concret en què es troba l’objecte geogràfic, sinó que té un sentit més ampli, fent referència a l’entorn general
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
sòlid de revolució

sòlid de revolució
Matemàtiques
Cos limitat per una superfície de revolució, que hom obté per la rotació d’una línia entorn d’un eix.
Així, l’esfera és el sòlid engendrat per un cercle que gira entorn d’un diàmetre el con de revolució és engendrat per una recta o un segment que talla l’eix al voltant del qual gira