Resultats de la cerca

Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana

Organitzada pel Club Ciclista La Canonja, la seva primera edició tingué lloc el 1984 Fou impulsada pel llavors president del CC La Canonja Llorenç Navarro, i es disputà tots els anys a excepció del 1987, 2006 i 2009 Entre els seus guanyadors destaquen Joan Antoni Flecha 1994, Sergi Escobar 2000, Xavier Tondo 2002 o Sebastià Franco 1997, 2005

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia

Organitzada per la federació catalana, comprèn les anomenades Grans Clàssiques, les principals competicions d’un dia del calendari ciclista català, entre les quals hi ha el Premi Inauguració, el Gran Premi Vila de Piera, el Trofeu Abelardo Trenzano, el Trofeu Joan Soler, el Campionat de Sabadell i el Gran Premi Festes d’Olot, entre d’altres En el seu palmarès destaquen ciclistes com Sergi Escobar, Javier Líndez, Eduard Gonzalo, Joan Font i Xavi Tondo

Fins ben entrat el segle XIX no hi hagué a Cuba una societat criolla vinculada a la cultura artisticoliterària La pintura cubana fou iniciada aleshores amb l’obra de Nicolás de la Escalera, de temàtica religiosa, i amb Escobar, retratista de les classes altes El paisatge fou representat per Chartrand, Peoli i Collazo Landaluze realitzà petites estampes populars costumistes que, amb els quadres d’Escobar, donen testimoniatge de l’època Cronològicament, el pas de l’etapa colonial a la republicana és representat per José Joaquín Tejada i Leopoldo Romañach, de Romanticisme tardà Al…

En una primera època, fins al 1938, predominà la part escrita i hi dibuixaren Urda i Niel En una nova etapa, a partir del 1947, s’hi incorporaren nous dibuixants que crearen els personatges més representatius de la historieta illustrada espanyola de postguerra Escobar Zipi y Zape, Carpanta, Petra, Cifré El repórter Tribulete, Peñarroya Don Pío, Gordito Relleno, Vázquez Las hermanas Gilda, Jorge Doña Urraca, Conti Carioco, Martz Schmitz El Doctor Cataplasma i posteriorment, amb molta força, Ibáñez Mortadelo y Filemón

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid el jutge,…

Entre el 1907 i el 1930 escriví, per al gran públic, nombroses obres de caire eroticosentimental que tingueren molt d’èxit, entre les quals El negro que tenía el alma blanca 1922, portada al teatre i al cinema

Vida Fill de Josep Baguñà, editor i fundador de revistes com "Cut-Cut" 1902 i "En Patufet" 1905 Fou el productor pioner del dibuix animat a Catalunya amb la fundació dels estudis Hispano Gráfic Films 1938-45 Hi produí la primera sèrie de dibuixos animats de l’estat espanyol, Juanito Milhombres 1940-45, 8 CM, amb un equip dirigit per Salvador Mestres i basat en el personatge d’historieta dibuixat per ell mateix, Joan Milhomes, publicat a "Esquitx" Fusionà els estudis amb Dibsono Films, de l’editor Alejandro Fernández de la Reguera, i creà la productora Dibujos Animados Chamartín, que es…

Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…