Resultats de la cerca

Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites Pel que fa a les relacions de les valls catalanes Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil 1258 que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges , excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local com en el cas de les…

La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo , de la de Sotllo, a la vall Ferrera

Se situa a ponent de la pica d'Estats , separat pel port de Sotllo , i és divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en…

Atorga premis a estudis històrics premi “Abat La Dernosa” i arqueològics premi “Abat Ferrera” publica unes memòries, un butlletí i una collectània recull fotografies i documents i disposa d’una biblioteca especialitzada Té la residència al mateix monestir

És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós

Situació Absis de l’església, ornat amb decoració llombarda, i un dels que millor es conserva de tota la Vall Ferrera J Tous L’antiga església parroquial de Sant Serni de Norís és situada a l’extrem de ponent del poble de Norís, que es troba a uns 5 km d’Alins sobre la carretera que porta a Tor MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH640140 Història L’església de Sant Serni de Norís és situada en una vall secundària de la Vall Ferrera, de manera que les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall Com a lloc del vescomtat de Castellbò, i…

Cinturó negre cinquè dan, el 1978 obrí el seu propi club especialitzat en l’ensenyament del taekwondo, el Won Farrés del Prat de Llobregat Exercí com a tècnic i formà taekwondistes com Nemesi Ferrera També coordinà diversos cursos per a preparadors Té el títol d’àrbitre internacional de la World Taekwondo Federation WTF Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Taekwondo a l’inici dels anys noranta

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980,  Un home contra el gel 1982,  Els remences sobremunt 1992,  El camí de migdia 2006,  La frontera superior 2008,  Els pagans nefands 2009,  L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort