Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Josep Gravalosa i Gironès
Música
Compositor català de sardanes i intèrpret de tible i violí, conegut també com a l'Avi Gravalosa.
Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué representant i, el…
Càndid Candi i Casanovas
Música
Compositor i organista català.
Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer…
Banda Simfònica Ateneu Musical de Cullera
Música
Banda fundada el 1896 per Heliodoro Frigola, que en fou el primer director.
Formada per uns 130 músics, ha obtingut els màxims guardons en diversos concursos i festivals A partir d’aquesta banda se n’ha creat una de juvenil i una orquestra de corda i s’han organitzat cicles de música de cambra Al llarg de la seva història ha estat dirigida per prestigiosos directors, com F Tamarit, G Pérez Busquier, F Fort Fenollosa, D Martínez, B Adam Ferrero, M Puig i Yago i, des del 1997, el mestre belga F de Vuyst
Antoni Pérez i Moya
Música
Compositor, organista i director valencià.
Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de Lluís Millet…
Cassià Casademont i Busquets
Música
Compositor català.
Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i sarsueles com…
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Antoni Pérez i Moya
Antoni Pérez i Moya
© Fototeca.cat
Música
Compositor, organista i director de cors.
Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona 1915-25 Fou director de l’Orfeó Montserrat 1919-36, l’ Orfeó de Sants 1925-55 i l’Orfeó de Santa Llúcia 1943-55 Fou fundador de la Schola Cantorum…
Xavier Salinas Viñals
![](/sites/default/files/media/FOTO2/SalinasVinalsJavier.jpg)
Xavier Salinas Viñals
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1974, fou coadjutor de la parròquia de Montcada fins l’any 1976, quan fou nomenat prefecte d’estudis del Seminari Menor de Xàtiva Entre els anys 1979 i 1982 estudià a la Pontifícia Universitat Salesiana de Roma i es llicencià en Ciències de l’Educació, en l’especialitat catequètica Delegat diocesà de catequesi des del 1982, cinc anys més tard arribà a ésser director espiritual del Reial Collegi Seminari de Corpus Christi de València Doctorat en Ciències de l’Educació el 1992, aquest any fou nomenat bisbe d’Eivissa Deixà les Illes per ésser el nou bisbe de Tortosa el 1997 A…
Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Una introducció
“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que consta el…
Jaume Joan Lleys i Agramont
Música
Mestre de capella català.
Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada en aquell…