Resultats de la cerca

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio…

Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes…

La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat…

Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…

De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo…

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927 — cal adscriure la seva obra A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda 1926, conegué Catalunya, des del 1925 Sebastià Gasch i el grup de “L’Amic de les Arts” li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les…

Estudià filosofia i teologia a Mallorca i es doctorà en teologia a Tortosa Residí a Madrid on mantingué contacte amb els cercles poètics de la capital Conegué Lope de Vega, Calderón de la Barca i Góngora, que influí molt en la seva obra, i el duc de Medina de las Torres, que es convertí en el seu mecenes i protector El 1635, tornà a Mallorca i pronuncià un sermó de Quaresma molt crític amb les autoritats civils i eclesiàstiques de Palma, pel qual el tribunal de la Inquisició li obrí un procés que s'allargaria fins el 1647 Gràcies a la seva amistat amb el duc de Medina de las…

De fet és un manierisme que beu de les frases, imatges i versos amorosos de Petrarca, exagerant-ne els defectes és a dir, preciosisme, reiteracions, subtileses A Itàlia té tres moments un primer petrarquisme s XIV-XV, amb les figures del Tebaldeo, el barceloní Cariteo i, sobretot, Serafino Aquilano un segon petrarquisme segle XVI, que torna al veritable Petrarca i, per obra de Bembo, l’eleva a la categoria de model de poesia bembismo amb la redacció de florilegis, rimaris i vocabularis hi destaquen com a poetes Tansillo i Di Costanzo Neix aleshores un antipetrarquisme per exemple Aretino…

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…