Resultats de la cerca

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor

Fundat el 1984, és un dels primers clubs d’esquaix de Catalunya El 1986 guanyà la segona Lliga Catalana d’esquaix amb un equip entrenat per Joan Guergué Participà en alguna edició del Campionat d’Espanya d’esquaix i diversos jugadors aconseguiren èxits en competicions catalanes, com Xavi i Jordi Hernández, Josep Dénia, Ignasi Pérez o Seti Herrero, guanyador de la prova d’esquaix del Campionat del Món de Bombers 2008 Organitza l’Obert Català Squash Marconi i, el 2009, acollí el Campionat de Catalunya d’esquaix per equips

Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya,…

Fundat l’any 1992, nasqué com a escissió d’un grup de jugadors i directius del Club Handbol Lleida Alguns dels seus impulsors foren Toni Bustos, Xavier Sáez i Ramon Salat Després de jugar a primera catalana ascendí a primera espanyola, on competí durant dues temporades Habitualment juga a primera catalana Organitza les 24 Hores d’Handbol de Lleida, el Torneig de Nadal-Memorial Joan Carles Bartra, el clínic d’handbol Ciutat de Lleida i el Campus de Tecnificació Disposa d’escola d’handbol Juga al pavelló poliesportiu municipal de Pardinyes El 2010 tenia uns 250 socis Destacaren jugadors com…

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’…

El 1983 es traslladà a Barcelona Ha collaborat en diferents mitjans de comunicació, com Radiocadena Espanyola, Cadena SER, RAC1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio 2010-12, Televisió Espanyola a Catalunya, 8TV, BTV, els diaris Mundo Deportivo 1990-96, As 1996-2010, en què exercí de redactor en cap, i El País , i les revistes Don Balón i Soccer Magazine Publicà, juntament amb Santi Giménez i Gemma Herrero, 37 Històries solidàries al voltant de l’esport 2007 Ha rebut diferents premis, com el de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006, el V Premi Ernest Lluch 2006 i…

Vida i obra Professionalment era advocat Residí a l’Alguer i a Càller, en diverses etapes Escriví en català, castellà, sard i italià, però la seva producció poètica en català és tardana, posterior al 1799 També confeccionà una llista de mots catalans incorrectes, amb la forma bona al costat, i una relació de noms de peixos en català La seva obra reflecteix perfectament la cruïlla d’influències estètiques presents a Sardenya al tombant del s XVIII la tradició popular, especialment visible en la seva obra en català i sard el barroc i el rococó, vinculat a la seva poesia en castellà, i l’arcàdia…

Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro Bianco Càller…

De petit es traslladà a Ermua País Basc Ha interpretat films de Pedro Almodóvar Laberinto de pasiones , 1982  La flor de mi secreto , 1995, Vicenç Aranda El Lute camina o revienta , 1987, pel qual rebé el premi al millor actor del Festival de Sant Sebastià El amante bilingüe , 1993, i Intruso , 1993, Manuel Gómez Pereira Todos los hombres sois iguales , 1994, Alfonso Ungría África , 1996, Gerardo Herrero Territorio comanche , 1997, Koldo Azkarreta Rigor mortis , 1997, Beda Docampo Feijoó Buenos Aires me mata , 1998, Daniel Burman Esperando al mesías , 2000, Emilio Martínez Lázaro La…

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica algueresa de…