Resultats de la cerca

Fill d’Ezzelino II, aviat s’alià amb l’emperador Frederic II, cosa que li permeté d’estendre els seus dominis La rivalitat entre l’Imperi i la Santa Seu féu que fos excomunicat pel papa Innocenci IV 1254 El 1258 prengué Brescia, però més tard fou fet presoner pels güelfs 1259

Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort

Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV

Nascut d’una escissió dins d’ Un tros de paper , publicà 33 números 10 de juny de 1866- 20 de gener de 1867 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López , perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums

Hi assistiren uns 150 bisbes Tenia per finalitat, segons el papa, de guarir les cinc nafres de l’Església la mala conducta de clergues i laics, el perill de l’islam, el cisme grec, les invasions tàrtares i la ruptura entre el papa i l’emperador Frederic II Aquest hi fou deposat El concili promogué, sense èxit, la predicació d’una croada

Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada

Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge Ingressà a l’orde de la Mercè 1258, treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada i de Múrcia i a Alger, on s’oferí com a ostatge Considerat sant, Innocenci XI n'aprovà el culte el 1686 La seva festa se celebra el 27 d’abril

Entre els seus representants més notables figuren Benedetto Odescalchi , papa amb el nom d’Innocenci XI, i el seu nebot Livio Odescalchi , príncep de l’imperi Romanogermànic Roma ~1652 — 1713, que comprà el ducat de Bracciano als Orsini, fou nomenat gran d’Espanya per Carles II i intentà 1697 d’ésser elegit rei de Polònia a la mort de Joan III Sobieski

Fou comanador dels convents del Puig i de València, definidor i provincial de l’orde Escriví diverses cartes a Innocenci XI i Lluís XIV de França perquè emprenguessin una croada contra els turcs Publicà Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano 1684, Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana 1686 i Theologia expositiva syllogistica 1704

Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans