Resultats de la cerca

Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de…

Format a Sant Carles Fou deixeble de Josep Esteve i Bonet A Madrid fou acadèmic de mèrit de San Fernando 1787 Es conserven poques obres seves, entre les quals el classicista Sant Nicolau de les Escuelas Pías del Lavapiés de Madrid Hom el creu pare de Josep Piquer i Montserrat i avi de Josep Piquer i Duart

Home polifacètic, estudià a l’antiga Escolania de la Mercè Com a instrumentista, destacà amb la guitarra i oferí diversos concerts per Europa interpretant repertori espanyol, especialment obres de F Sor i D Aguado A partir de la dècada dels seixanta, a més, apareix com a director de l’orquestra durant la temporada 1860-61 al Teatre Principal de Barcelona Compongué sarsueles, entre les quals Don Ruperto Culebrinas , amb un celebrat número ballable Fou director del Teatro de los Campos Elíseos a Madrid, i també dirigí una temporada lírica al Teatro Principal de Saragossa Com a tenor, les…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Feu treballs de perfeccionament amb Joan Guinjoan i Rosa Colom i posteriorment amplià els estudis amb Ch Causeret, M Deschaussées i M Rybicki a París, on el 1973 obtingué el títol de l’Escola Normal de Música Fou primer premi en els concursos internacionals de Jaén 1973, Épinal 1977 i Paloma O’Shea, de Santander 1979 S’inicià en la música de cambra al costat de Gonçal Comellas, Rafael Ramos i Arto Noras, i també amb el Quartet Gabrielli de Londres Ha desenvolupat una tasca important com a solista al capdavant de formacions…

Fou diputat i senador del partit conservador Intervingué activament en la vida econòmica valenciana fundà i presidí al Banco de Crédito Local 1925, la Companyia Transmediterrània, la Unió Naval de Llevant i el monopoli de petrolis CAMPSA

Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor 1945-50, de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona 1950-53 i de Teologia durant quatre cursos 1953-57 Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana 1957-59, on obtingué la llicenciatura en Teologia 1959 i feu cursos de doctorat 1960-61, al Pontifici Institut Oriental de Roma 1960-63, on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung 1963-66 El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma Fou professor al Seminari Menor de…

Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models populars i…

Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era…

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera aconseguí 96…