Resultats de la cerca

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències

Els primers president i secretari foren APi i Sunyer i Jesús MBellido, i la primera reunió científica tingué lloc el 1913 Des d’aquest mateix any publicà els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona , dels quals aparegueren 16 volums el dissetè editat el 1938 fou destruït per les autoritats franquistes el 1939 Els principals collaboradors de la societat pertanyien al Laboratori Municipal del Parc i a l’Institut de Fisiologia El 1938 tingueren lloc les seves darreres activitats En foren presidents Jesús MBellido, RTurró, Pere González, Pere Domingo, Lluís Sayé i Leandre…

Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors…

Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i Mateo Ferrer,…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Lleida i amb el pintor Albert Coma i Estadella i l’escultor Leandre Cristòfol Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968, i la darrera exposició tingué lloc el 2011 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes, bé que hi predomina l’aparença d’ordre gràcies a la interposició de formes ben definides Fundà el grup artístic de la Plaça de l’Ereta Entre altres guardons, la seva obra fou reconeguda amb la Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts 1970 i…

Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’…

Fou fundat l’any 1903 amb el nom de Foot-ball Club Espanya per tres estudiants barcelonins, Josep Graells, Leandre Rossendo i Joaquim Just La temporada 1906-07 debutà a la segona categoria del Campionat de Catalunya, de la qual es proclamà campió i ascendí a primera En el seu palmarès, hi figuren tres títols del Campionat de Catalunya de primera categoria 1913, 1914, 1917, dos de segona 1907, 1922 i una Copa Pirineus 1914 L’any 1914 disputà la final de la Copa d’Espanya, davant l’Athletic Club Disposava de camp propi, al carrer d’Entença cruïlla amb el de València L’any 1923 es…

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però…

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No…