Resultats de la cerca

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment,…

La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la…

Prengué l’alternativa el 1971 a Alacant de mans de Luis Miguel Dominguín Fou una de les grans figures del toreig

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE des del 1985, fou campió d’Espanya 1975 i d’Europa 1976 juvenil Com a sènior, es proclamà campió de Catalunya 1988, 1989, i subcampió 1979, 1981, 1984, 1990, 1991, 1992, 1998 També destacà en partides ràpides, especialitat en què guanyà el Campionat de La Roda 1986

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Després de córrer els 5000 m, el 1942 es passà als 3000 m obstacles i aconseguí el subcampionat català i la tercera posició al d’Espanya El 1943 guanyà el Campionat de Catalunya i se situà segon del rànquing espanyol El 1944 fou subcampió d’Espanya i tercer al Campionat català, i el 1945, tercer al Campionat d’Espanya També fou subcampió català de cros 1944 i tercer classificat 1942

Format a la Joventut Atlètica de Barcelona, posteriorment fou atleta del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya dels 5000 m 1973 i fou quart en el de cros 1973