El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros. L’adult se’n diferencia per la mida (ateny 77 cm), pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap.
Jordi Muntaner.
A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment. Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord (encara que s’hi deu presentar ocasionalment), mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment a l’àrea del cap de Creus, illes Medes i costes de Garraf, on és més fàcil de veure’l amb regularitat que als altres indrets. Ha niat als penya-segats de Blanes (la Selva) i és possible que també ho hagi fet en algun punt de la costa de penya-segats de Tarragona. Al País Valencià, hom l’observa durant tot l’any a Castelló i, malgrat la manca d’informació, deu passar el mateix al litoral rocós de València. Més cap al S, existeix un petit nucli reproductor a la zona del cap de la Nau. La suposada reproducció als Columbrets ha estat comprovada recentment (1985). A les Balears és sedentari i molt comú a totes les illes, i nidifica al llarg de tota la costa rocosa i espadada i als illots de les rodalies.
Aquest corb marí pot niar en solitari o formant colònies, normalment de poques parelles o molt laxes. L’època de cria s’inicia amb una variabilitat considerable, des de mitjan o final del gener en endavant, si bé el més freqüent és que tingui lloc entre el febrer i mitjan març. Així doncs, a l’abril hom pot trobar nius amb polls de totes les edats, i ous. A la costa continental hom calcula una màxima de 15 parelles reproductores, sis d’elles segures a Catalunya. A les Illes han estat estimades les xifres següents: 115-156 parelles a Menorca l’any 1983, 300-475 parelles a Mallorca i illots en 1979-80 (l’any 1974 es van censar 295 parelles solament a Cabrera) i 25-50 parelles a les Pitiüses durant el mateix període, la qual cosa suposa un total de 440-681 parelles a les Balears.
A les nostres latituds, és un ocell litoral i sedentari; només a l’estiu i a la tardor, fora de l’època de cria, té lloc una dispersió més gran que els porta a badies, cales, àdhuc a l’interior dels ports, especialment a les Balears, on és molt més comú i abundant.
Instal·la els nius en coves, repeus i forats protegits, normalment inaccessibles i a una alçada molt variable, fins i tot gairebé a 100 m sobre el nivell de la mar. En costes molt solitàries i als illots on es troba més segur, pot niar en llocs de fàcil accés i entre la vegetació. Els nius es reconeixen de lluny per la taca blanca d’excrements que hi dipositen al voltant. Després de la reproducció, són característiques les concentracions d’individus de totes les edats en indrets tranquils de la costa, i s’arriben a comptar alguns centenars aplegats en un mateix rompent.