Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona Installat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l’antiga Universitat de Lleida Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida 1949, Los valencianos en el Estudio General de Lérida 1950, Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida 1951 i Los jesuitas en la universidad de Lérida 1954

Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de Sogorb

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004,  Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra   2011, premi Carles Riba 2010, Em dic la veu 2017…

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones…

Vicent Pitarch publica Defensa de l’idioma i Josep Massot i Muntaner Els mallorquins i la llengua autòctona

Jesuïta 1921 i sacerdot 1936, es doctorà en història a Madrid el 1944 fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma 1947-54 i 1957-64, rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès 1954-57 i director 1947-54 i 1957-64 de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on publicà Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola 1943-65 i l’edició crítica dels Exercitia en collaboració amb JCalveras 1969 Fou autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja 1964

En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen en…

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca…

Vida i obra Sacerdot i missioner paül, exercí al Perú, a Catalunya i a Mallorca A causa d’un sermó pronunciat a Girona, el 1925 hagué d’exiliar-se a Perpinyà Collaborà a Pireneus , La Tramontane , Lo Gai Saber , L’Indépendant , La Veu de l’Empordà , La Nostra Terra  i altres publicacions Participà en nombrosos jocs florals catalans i occitans i fou mestre en gai saber Gran admirador de Ramon Llull, quan retornà a Catalunya collaborà a Costa Brava  amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a Perpinyà i a partir del 1943 residí a Mallorca i a Catalunya…