Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Lluís de Castellví i de Vic
Literatura catalana
Poeta.
Germà del poeta Francesc de Castellví i de Vic , el 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader , figura en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d’Hernando del Castillo
,
Lluís Gonçaga Constans i Serrat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament
Lluís Constans i Serrat
Historiografia catalana
Prevere i estudiós de la comarca del Pla de l’Estany.
Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Entre les seves publicacions destaquen Banyoles 1951, Història de la Mare de Déu del Collell 1954, i els treballs editats pòstumament Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960 i els sis volums del Diplomatari de Banyoles 1985-93
Castell de Belltall (Passanant)
Art romànic
A la banda sud-occidental del terme hi ha el poble de Belltall, situat a la part més meridional dels Comalats Una de les primeres referències documentals del castell de Belltall data de l’any 1079 o 1080, en l’escriptura de donació que el comte Ramon Berenguer II feu a Bernat Amat de la quadra de Poal, situada en el terme del castell de Forès, on es menciona, entre les afrontacions territorials de l’esmentada quadra, el castri de Belltall També, el mateix any 1079, hi ha notícia que Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalèn cediren al matrimoni format per Mir Oromir i Englésia el puig…
Lluís Gonçaga Constans i Serrat
Literatura catalana
Narrador.
Exercí d’eclesiàstic Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954 i Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que fou editada pòstumament
Rafael Ferrer i Coll
Economia
Literatura
Secretari i hereu de Jaume Ferrer de Blanes.
Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós
Umbert de Sesagudes
Història
Magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Era fill d’Odó de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó El 1045 era casat amb Sicarda Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebellà contra el comte 1054 i continuà la rebellió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges 1068 i assistí a la…
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid D’un temperament bohemi i càustic, collaborà en diversos periòdics de Madrid És autor, entre alres estudis, de Juicio crítico de las obras de don Antonio de Capmany de Montpalau 1857 i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España 1860 De la seva obra poètica en català, reduïda i de no gaire qualitat, cal destacar el poema L’orfenet savoiard , allunyat dels models floralescs Pòstumament en foren publicades les Obras críticas 1882 i les Obras literarias 1894
baronia de Sacreu
Geografia històrica
Antiga jurisdicció senyorial centrada en el castell de Sacreu al sector del Maresme de la Serralada Litoral.
Actualment formaria part dels termes municipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del segle XIX, en…