Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Sant Andreu de Genescar (Gaià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn L’edifici té l’absis ensorrat i substituït per un cos de construcció moderna F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu és situada dalt un petit pujol que emergeix del vessant meridional de la serra de Vilagaià, molt a prop del mas Genescar, a la banda sud-occidental del terme Long 1°55’44” - Lat 41°54’52” Per visitar aquesta capella cal dirigir-se a Navàs, on cal emprendre la carretera que porta a Prats de Lluçanès Poc abans d’arribar al quilòmetre 4 cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir una pista que, amb poca…
Sant Cristòfol o Cristau de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…
Santa Margarida de la Vilella (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Santa Margarida de la Vilella des del costat nord-est L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, a frec amb la comarca del Berguedà, al vessant occidental de la serra de Travil hi ha l’esglesiola de Santa Margarida, envoltada de nord-oest a nord-est pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran i les Bassetes, i a migjorn per les fraus de Vilella vers el sud-est, l’horitzó s’eixampla i es pot veure una bona part de la serra dels Batets i de la serra i pla de Busa Mapa 292M781 Situació 31TCG932576 Gairebé…
Sant Julià (Sant Mori)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església, avui convertida en magatzem Hom pot veure’n la capçalera, precedida per un arc ultrapassat, posteriorment reformat F Tur A mig quilòmetre escàs vers migdia del poble de Sant Mori hi ha el Mas Sala, que té actualment afegides les restes de l’església pre-romànica de Sant Julià, també anomenada Sant Julià del Mas Sala Els vestigis d’aquest temple són utlitzats actualment com a magatzem o pallissa Mapa 296M781 Situació 31TDG993665 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta a Sant Mori des de la que va d’Orriols, a la N-II, fins a l’…
Castell de Pelacalç (Ventalló)
Art romànic
Situació Pelacalç és un poblet format per un reduït agrupament de masies i la capella de l’Assumpta, actualment abandonada, que es troba a la plana, al sector oriental del terme municipal de Ventalló El castell de Pelacalç era emplaçat al mateix lloc on hi ha avui el petit veïnat, als edificis del qual resten uns minsos i poc vistents vestigis que hi pertanyen Mapa 296M781 Situació 31TEG060661 Per Pelacalç passa la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries Per aquesta carretera és equidistant dels llocs de Viladamat i de Montiró, a 1 km de l’un i de l’altre Història El castell de Pelacalç…
Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats…
La destrucció de Poblet
Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…
Ultramort

Ultramort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, a la plana d’inundació entre el Ter i el Daró.
Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i quesignifica ‘voltor mort’…
Fontcoberta

Fontcoberta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga.
Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…