Situació
Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada.
V. Buron
Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica. (JBH)
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 43’ 1,2” N - Long. 2° 53’ 37,2” E.
Història
L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre les quals consta la vila de Vernet amb la seva “ecclesia sancti Christophori”.
Posteriorment, l’-any 951, una butlla del papa Agapit II atorgava al monestir de Santa Maria de la Grassa, “Medium Vernettum cum sua ecclesia”.
Vers la darreria del segle XVI, l’any 1570, hom té notícia d’una carta de pagament lliurada per Bartomeu Busotos, tresorer de la cambra apostòlica, al capítol de Sant Joan de Perpinyà, amb la suma de sis ducats d’or, per raó de la unió a l’esmentat capítol de la parròquia de Sant Cristòfol.
Actualment, com ja s’ha dit, al costat d’aquesta església romànica hi ha la nova església parroquial del barri, també dedicada a Sant Cristòfol. (PP)
Església
De l’església antiga de Sant Cristòfol resta avui una bona part de la nau única. Es manté la seva coberta de volta de canó, amb quatre arcs torals de mig punt, sobre pilars adossats que han estat arranats a diferents nivells. A ponent, la nau s’ha clos amb una paret moderna que tanca un espai al qual no es pot accedir.
La capçalera devia ser de planta trevolada, ja que s’ha conservat una absidiola oberta a l’extrem oriental del mur de migdia de la nau. Té volta de quart d’esfera i una petita finestra en forma de creu grega. L’absis principal, de llevant, i l’absidiola del nord de la capçalera trevolada han desaparegut totalment.
L’aparell és fet amb filades de carreus petits, de gres rogenc, pedra que també s’emprà a l’església de Castellrosselló.
Els arcs de mig punt, de dovelles estretes i llargues, i la volta de canó, semblants, per exemple, a Sant Quirc de Colera i Sant Martí de Tatzó d’Avall, com també l’aparell de carreu petit, evidencien una construcció datable al segle XI.
L’interior del que queda de l’església ha sofert considerables transformacions; hi ha rastres evidents que va ser utilitzada per a habitatges temps enrere.
Prop d’on es troben l’església i les restes del castell hi ha una pallissa construïda als segles XVIII o XIX, amb abundància de materials procedents dels sectors enderrocats dels edificis medievals.
En un dels murs exteriors de l’església hom pot veure un medalló probablement medieval, amb un relleu esculpit en marbre, amb la figura de sant Cristòfol. A l’interior de l’església moderna hi ha, procedent de l’antic temple, una imatge del sant patró, considerada romànica, i que és coneguda popularment com a sant Cristau l’Orellut, anomenada així per la grandària de les seves orelles. (JBH-BR)
Aquesta imatge, de fusta policromada i de grans dimensions, es pot datar al voltant del 1300. (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 48-49
- Buron, 1980, pàg. 296
- Cazes, 1990, pàg. 19
- Cabanas. 1992.