Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Forces Hidroelèctriques del Segre
Societat creada el 1945 que el 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909: Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, Força i Enllumenat SA i Explotacions Hidroelèctriques SA.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana Alt Urgell, a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959 A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi salt i canal de Pinyana i Marcetes Manresa, abasta principalment les xarxes de Balaguer Noguera i la seva àrea, Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet Bages i Calaf Anoia El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritària 86%…
Castell de Querol
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt imposant de les restes d’aquest castell situat al damunt d’una gran roca que s’aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l’antic poble, ara lloc característic de segona residència ECSA - J Todó Aquest castell és situat damunt d’una gran roca que s’alça a prop del fons de la vall del riu Gaià, al costat del poble de Querol Juntament amb el castell de Santa Perpètua de Gaià, situat també molt a prop del riu, i amb d’altres castells una mica més interiors, com el de Pinyana o el de Montagut, defensava, al segle X, la frontera del Gaià Mapa 34…
casa de Lleida
Repartidor del canal de Pinyana
situat dins el municipi de Castellonroi (Llitera).
Castells i edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Abelda Castell d’Albelda Torre de Gardeny Baells Castell de Baells Castell de Natjà Castell de Sorita El Campell Castell de Pelegrinyó Camporrells Castell de Camporrells Castell de Miravet Castellonroi Castell de Castellonroi Castell de Pinyana Castell de Montfort Torre de l’Aigua Peralta i Calassanç Castell de Peralta Castell de Montmagastre o de la Móra Castell de Calassanç Castell de Nerca Castell de Gavasa Castell d’Alcet Castell de Llavassui Sant Esteve de Llitera Castell de Sant Esteve…
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol
Història
Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils.
Fill segon de Guerau Alemany V i de Berenguera de Querol Assistí a la reconciliació de Jaume I amb el comte d’Urgell 1217 Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí
Josep Teixidor
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel…
Vilanova de Segrià

Vista parcial del poble de Vilanova de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme…
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Rosselló
Església de Sant Pere, a Rosselló (Segrià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi de Rosselló, de 9,92 km 2 , està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera a l’W S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada,…