Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani
Música
Guitarrista, violoncel·lista i compositor italià.
Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el més famós…
Tommaso Michele Francesco Saverio Traetta
Música
Compositor italià.
Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…
Nicola Bonifacio Logroscino
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto de Nàpols Entre el 1728 i el 1731 fou organista al servei del bisbe de Conza della Campania Més tard ensenyà música a l’hospital dels Figliuoli Dispersi, a Nàpols Assolí una gran reputació com a compositor d' opéras-comiques , escrites sovint en collaboració amb altres músics, per als petits teatres de Nàpols Entre aquestes peces destaquen Il Leandro 1744 i Il governatore 1747 Aquesta darrera és poc consistent des del punt de vista melòdic, tot i que la caracterització dramàtica i la instrumentació són notables La seva aportació a la música…
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i el 1774…
Luigi Rossi
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…
Caffarelli
Música
Cantant castrat italià.
El seu nom autèntic era Gaetano Majorano tanmateix, com feien molts cantants italians de l’època, adoptà el nom del seu protector, i potser també mestre, probablement un tal Domenico Cafarelli Després d’haver estudiat a Nàpols amb Nicola Porpora durant sis anys, el 1726 debutà a Roma en un paper femení de l’òpera Il Valdemaro , de DN Sarro, i durant els anys següents actuà per tot Itàlia amb gran èxit El 1730 fou nomenat virtuoso da camera del duc de Toscana i el 1734 ingressà a la capella reial de Nàpols, tasques que alternà amb actuacions a diverses ciutats italianes El 1738 viatjà a…
Tito Schipa
Música
Tenor italià.
Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i diverses cançons…
Aristoxen
Música
Filòsof i teòric de la música grec (Grècia).
Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments extensos de tres…
Carlo Maria Giulini
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià viola i composició a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, després d’un breu període com a instrumentista, inicià la seva formació com a director d’orquestra amb B Molinari Debutà el 1944 als Concerts Simfònics de Santa Cecília, i en teatre ho feu a Bèrgam el 1950 dirigint La Traviata A la mateixa època dirigí les orquestres de la RAI de Roma i Milà 1945-52 L’any 1952 debutà amb La vida breve de M de Falla a la Scala, teatre del qual fou director musical entre el 1953 i el 1956 El 1960 realitzà una primera gira pels EUA i el Japó Després d’haver estat director de l’Orquestra…
Roberto Pane Cantalamessa
Art
Historiador italià de l’art.
Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments Città antiche…