Resultats de la cerca

Situació Fragment de mur del clos que protegia aquesta fortalesa desapareguda ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell són situades dalt d’un pujol, sobre el congost de Capellades, al ribatge dret de l’Anoia, a la banda septentrional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 Hom hi va per la carretera de Capellades a Martorell Poc abans del quilòmetre 2, a mà dreta, just abans de travessar un pont, hi ha el trencall, degudament senyalitzat, que mena al castell i a l’església de Sant Salvador FJM-AMB Història El terme de Cabrera és conegut des de l’any 995 Les primeres…

Situació Detall de l’interior de les ruïnes de Sant Pau de la Guàrdia J Pahissa L’església és situada al mateix indret on s’escampen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG979074 Història Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia Tingué funcions parroquials del sector oriental del terme, però posteriorment es convertí en sufragània de la parròquia del Bruc més tard va esdevenir de nou parròquia, però traslladant el culte a un altre temple El castell de la Guàrdia es documenta a partir de l’any 931, quan Guadamir, sacerdot, i el seu germà Lunes…

Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els decorats de les…

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa…

Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, que es dreça dalt d’un turó proper a la població ECSA - M Raurich Les restes del castell coronen el cim d’un turó de 584 m d’altitud, situat a uns 2,5 km escassos del poble, prop de can Jaume, a la banda meridional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG925052 Poc després del trencall de Castellolí, venint d’Igualada per la N-II, entre els quilòmetres 565-566, a mà dreta, s’inicia la pista que mena a la pagesia de can Jaume, a les envistes de la qual i abans d’arribar-hi, hom troba el turó on s’aixecava el castell Per pujar-hi més fàcilment…

Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…

“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…