Resultats de la cerca

Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia

Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes…

Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…

Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el capità general…

Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III

Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s II

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…

Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747

Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan FClariana Han estat conservades la part noble de la villa, residència del propietari, i les termes adjacents Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat…