Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
migració

Migració de cigonyes
Etologia
Desplaçament cíclic i orientat, generalment col·lectiu, d’una població animal i sovint amb moviments de partença i arribada molt precisos.
Pràcticament, hom l’ha constatat en totes les classes del regne animal, bé que els exemples més característics i evidents apareixen entre els cordats, especialment els ocells Actualment el fenomen migratori encara no ha estat explicat del tot, però hom creu que depèn tant de factors externs canvis climàtics o tèrmics, alteracions periòdiques de la quantitat d’aliment disponible, etc com d’interns hormones, ritmes fisiològics, etc Els ocells efectuen el viatge d’anada i el de tornada en el transcurs d’un mateix any i coincideixen amb l’activitat fisiològica sexual Durant l’època d’activitat…
Antoni Vives i Escudero
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arabista, numismàtic i arqueòleg.
Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española 1916 i la…
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei, com els…
Max Leopold Wagner
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische…
Cavaro
Pintura
Família de pintors sards, dels s. XV i XVI, nucli de l’anomenada escola de Stampace.
El més antic dels seus membres, Antoni Cavaro , documentat el 1455, podria ésser identificat amb el Mestre d’Olzai Llorenç Cavaro , potser fill seu, és autor, entre altres obres, del retaule de l’església de Sant Miquel a Gonnostramatza, signat i datat en català el 1501 El més destacat de la dinastia és el seu probable fill Pere Cavaro , pare de Miquel Cavaro mort el 1584 aquest darrer estigué a Nàpols abans del 1546 i viatjà per Itàlia, cosa que el féu més proper que Pere a les formes italianes retaule en una capella de la catedral de Càller taula de la Mare de Déu de la Cadernera , a l’…
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…
jutjat d’Arborea
Història
Un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya al segle XI; suprimit al començament del segle XV.
En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…
mestre de guaita
Història
Funcionari municipal que a Mallorca era encarregat especialment de la vigilància dels esclaus i, circumstancialment, dels presoners de guerra, com, el 1381, dels sards.
Sembla que l’ofici existí ja des de la conquesta de l’illa al s XIII, però no fou reglamentat fins els anys 1370 i 1451
Els pomatòmids: tallahams
El tallahams Pomatomus saltator és un peix de dimensions considerables, pelàgic i depredador, proveït d’una gran mandíbula i de dents grosses i tallants Domènec Lloris Família pròxima a la dels caràngids, reuneix peixos que tenen en comú el fet de presentar un premaxillar protràctil i una sola espina a l’opercle a més, tenen la boca gran i proveïda de dents fortes i agudes a totes dues mandíbules, al vòmer i als palatins i presenten dues aletes dorsals separades per una petita membrana i una aleta anal precedida per dues espines petites El cos és cobert de petites escates cicloides Inclou…