Resultats de la cerca

És situat a l’interfluvi dels barrancs de Sant Esteve i de Solans, afluents, per l’esquerra, de l’Isàvena De la seva parròquia Sant Joan depenen les caseries de la Colomina i de la Mata Al segle XIX formà un municipi

Guils, en una de les valls del Cantó, té documentat un castell el 1159, en la cèlebre donació del comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç No es coneixen restes del castell, però el lloc de Guils fou important i era seu d’una batllia que agrupava Vila-rubla, Solans, Rocamora i Sant Magí

Fou creada per Antoni Zanini per a promocionar joves pilots Els guanyadors foren Xavier Juvanteny 1980, Pere Solans 1981 i Jaume Giralt 1982 Estava dividida en tres classes segons la cilindrada, fins a 800 cc, de 800 cc a 1100 cc i de 1100 cc a 1300 cc Eren rallis curts, de fins a 5 km, i els cotxes eren de sèrie

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa

La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839 El lloc formà part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1920, en què s’incorporà al de Castellbò, que el 1970 ho féou al de Montferrer i Castellbò L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla

Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí s XI En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà 1138, i sembla que el féu enderrocar Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars 1285 L’església del castell era dedicada a sant Romà Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el…

L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la casa…

Situació Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals ECSA – JA Adell L’església de Sant Sadurní o Sant Serni és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó MLIC Mapa 34–10215 Situació 31TCG548900 Història El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu…

Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…