Resultats de la cerca

A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà…

Estudià a Melbourne i a París Debutà a Brusselles amb Rigoletto 1887 Assolí fama a Londres, on actuà anualment entre el 1888 i el 1914, i a Nova York 1893-1905 i 1910-11 Especialista en coloratura , actuà també en papers lírics Deixà una autobiografia Melodies and Memories 1925

La seva obra, molt influïda pel catolicisme i al mateix temps crítica amb l’Església Catòlica, assolí un gran èxit, amb títols molt coneguts, com The Devil’s Advocate 1959, The Shoes of Fisherman 1963 traducció catalana, 1964, The Tower of Babel 1968, The Salamander 1973, Harlequin 1974, The Navigator 1976, Proteus 1979, Cassidy 1986, Lazarus 1990 i Eminence 1998, entre d’altres

S’inicià en el món musical com a violinista de diferents formacions orquestrals, i entre el 1887 i el 1891 estudià al Conservatori de Leipzig Director de la Wellington Orchestrals Society, en el seu catàleg es poden trobar més de 500 obres, entre les quals sobresurten les òperes Whipping Boy and Giovanni the Sculptor 1896 i The Ship of Heaven 1933 i una dotzena de simfonies que el converteixen en un dels compositors australians més importants de la generació anterior a la Primera Guerra Mundial

Formada inicialment al Melbourne Conservatorium, el 1931, gràcies a una beca, ingressà a la Royal Academy of Music de Londres, on estudià composició amb R Vaughan Williams i piano amb A Benjamin Entre el 1936 i el 1938 tingué E Wellesz com a mestre a Viena, i N Boulanger, a París Residí als Estats Units entre el 1942 i el 1959, país en el qual donà a conèixer part de la seva obra compositiva, i el 1948 obtingué la nacionalitat nord-americana Es comprometé en nombroses iniciatives destinades a divulgar la nova música i a promocionar els compositors joves Exercí la crítica en el "New York…

Una de les sopranos més destacades del final del segle XIX i principi del XX, assolí una gran fama internacional, especialment a Anglaterra Inicià els seus estudis de cant a París, amb M Marchesi Començà actuant en concerts a Melbourne i debutà en el camp de l’òpera a Brusselles, el 1887, com a Gilda Al llarg de la mateixa temporada, també al Théâtre de la Monnaie, interpretà altres papers, entre els quals els de Lucia, Lakmé o Violetta La seva carrera la portà a París, Milà, Chicago, Melbourne, Nova York i, sobretot, a Londres, on es convertí en una autèntica institució El Covent Garden fou…

Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres trios per a…

Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de B Bartók, entre d’altres Entre el 1930 i el 1940 dirigí l’Orquestra de Concerts de Budapest i durant la Segona Guerra Mundial fou director de l’Òpera de Budapest 1940-44 Després del conflicte bèllic es traslladà a Austràlia, on el 1955 es naturalitzà En 1951-60 dirigí a Sydney l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Australiana i, a partir del 1954, combinà la seva dedicació a la direcció i la docència des del conservatori de la mateixa ciutat El 1960 tornà a Europa com a director convidat de l’Orquestra de la…

S’inicià en la natació per millorar els problemes d’asma que patia Descobertes les seves capacitats, es traslladà a entrenar a Adelaide sota les directrius de Harry Gallagher En els campionats nacionals del 1956 baté el rècord mundial dels 100 m lliures 104,05 min, i el mateix any participà en els Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà dues medalles d’or, als 100 m lliures i als 4 × 100 m lliures, prova en la qual el seu equip establí un nou rècord mundial 417,01 min, i una d’argent als 400 m lliures Participà també als Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí una medalla d’or als 100 m…