Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’ha aventurat…

Es té notícia de l’existència d’una església dedicada a Sant Sadurní al començament del segle XI, per la venda d’un alou feta el 29 de setembre de l’any 1016, situat “al davant d’Egara i de Sant Sadurní” Sabem també que amb les pedres procedents de l’enderroc d’aquesta església i de la de Santa Eulàlia, l’any 1601 es va construir el pont de Sant Pere, amb la deguda autorització del bisbe Coloma, atès que totes dues esglésies estaven profanades

Fundat a Sabadell el 1950 com a Club d’Arquers Sabadell, fou un dels primers clubs d’aquesta pràctica esportiva de Catalunya Participà en el primer Campionat d’Espanya i en la primera setmana catalana 1950 Durant els anys cinquanta es mantingué molt actiu en competicions d’àmbit català i estatal Els anys setanta, es traslladà a Terrassa i prengué el nom de Club d’Arquers de Sabadell-Terrassa Durant aquesta època guanyà diversos campionats d’Espanya de tir de camp en categoria individual i per equips, i participà en un Campionat d’Europa Posteriorment els membres del…

Fundat el 1948 com a delegació del Club Muntanyenc Barcelonès a Terrassa, es desvinculà d’aquesta entitat el 30 de setembre de 1979 Practica tot tipus d’activitats relacionades amb la muntanya L’integren la secció d’espeleologia, denominada Grup d’Exploracions Subterrànies GES, i la d’escalada i alpinisme, de nom Grup d’Escalada i Muntanya GEIM També practica el senderisme, l’esquí i l’excursionisme amb raquetes de neu, i ofereix cursos d’espeleologia L’any 1978 organitzà una expedició al Kānchenjunga 8586 m Des del 1982 organitza la Pujada a la Mola

Fundat l’any 1910 per membres de l’Ateneu Calassanç, és el club degà de l’hoquei sobre herba estatal El 2 de juny de 1912 disputà el seu primer partit oficial, que l’enfrontà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona L’any 1926 guanyà el primer Campionat de Catalunya i el 1933, el primer Campionat d’Espanya El 1929 creà la secció femenina i els primers anys quaranta integrà l’AD Rimas com a equip filial El 1961 l’Ajuntament de Terrassa cedí uns terrenys amb motiu del cinquantè aniversari del club, en els quals es construí un camp d’hoquei, un frontó i una pista poliesportiva…

Inicialment crearen dos equips per participar en els campionats de Catalunya de primera i segona categoria El primer president fou Oriol Freixa i Vancells Debutà oficialment al Torneig de Tardor de la Federació Catalana d’Hoquei a l’octubre del mateix any La temporada 1965-66 l’equip juvenil guanyà el Campionat d’Espanya S’inaugurà el primer terreny propi al torrent d’en Pere Parres 1964 i es creà la secció d’atletisme 1966 El 1967 es traslladà als terrenys de Can Salas, inaugurats el 1969 amb la celebració de la Challenge Europea de Clubs d’Hoquei També es crearen les seccions de tennis i de…

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’exterior Els dos…