Resultats de la cerca

Entrà al convent d’Ocaña 1888 i acabà els estudis a Àvila 1897 Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897 Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916 Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy Xina, on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder

Fill de Guillem i net de Ramon Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebellió Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia 1356, el càrrec de capità de guerra de Sciacca 1358 i la baronia de Chiusa…

El 1361 fou nomenat lloctinent del vicari general dels ducats de Mateu de Montcada, comte d’Agosta i d’Adernò, durant la seva absència Aprofità aquesta avinentesa per a establir un govern tirànic, prengué a Jaume Frederic d’Aragó, antic vicari general, una forta suma de diners i els castells de Loidoriki, Salona i Veteranitza on collocà com a castellà Berenguer Soler El rei li ordenà que ho tornés, però s’hi negà i per tal d’enfortir la seva autoritat atacà l’almirall Roger de Lloria, que formà una aliança contra Pou L’enfrontament violent tingué lloc a Tebes —centre…

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’…

Fou l’enllaç entre Khildebert I i Tòtila, rei dels ostrogots i conqueridor de Roma Autor d’una regla monàstica que després fou incorporada a la de sant Benet d’Aniana La seva festa se celebra el 16 de juny

Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la mort del …

Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell…

Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels impulsors de la…

El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a…