Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
El Camí
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari polític publicat a València del 1932 al 1934.
De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País…
Johann Peter Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen…
Maria de Mèdici
Història
Reina de França, muller (1600) d’Enric IV.
En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617…
krausisme
Filosofia
Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, que tingué una notable importància a Castella.
Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per…
Menaḥem Begin
Història
Política
Polític israelià.
El 1935 es llicencià en dret a Varsòvia Cap del moviment de joves sionistes Betar de Polònia 1939, fou confinat en un camp de concentració de Sibèria 1940-41, per la seva militància sionista Poc després se n'anà a Palestina 1942, on aviat encapçalà l’Irgun Zěwa'i Lěumí que féu diversos atemptats i topà políticament amb D Ben Gurion El 1948 fundà el Herut, moviment sionista que, més tard, presidí Ministre sense cartera 1967-70, fou president adjunt de la coalició del Likud 1973-84 Fou elegit 1977 i reelegit 1981 primer ministre, càrrec des del qual menà una política d’acostament a…
Salvador Millet i Bel
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Diplomat per la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a Berlín i fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek Ingressà a les joventuts de la Lliga 1935 i s’associà a Francesc Cambó Perseguit el 1936, s’exilià a França En tornar dugué uns serveis d’estudis de Cambó i dirigí l’editorial Alpha 1947-56 Adscrit a l’escola de l’economia liberal, és autor de diversos estudis i collaborà sovint amb articles de fons en La Vanguardia President de l’Institut d’Estudis Europeus, fou un dels promotors de l’acostament als mòduls neocapitalistes i…
Richard Schechner
Teatre
Autor dramàtic, director i teòric del teatre nord-americà.
Com a director dugué a terme una sèrie de produccions amb The Performance Group, que fundà el 1967 a Nova York, exponent de l’avantguarda nord-americana Entre les obres cal remarcar les seves versions de Mother Courage and her Children o Oedipus Professor a la Universitat Tisch School of the Arts, de Nova York, i editor del TDR Journal of Performance Studies Com a teòric, intentà realitzar un acostament entre el fet teatral i l’antropologia, considerant sempre el teatre com un autèntic ritu En aquest sentit s’interessà per la relació del públic i de l’actor amb un espai teatral…
Mohamed Siad Barre
Política
Militar i polític somalí.
Membre de l’ètnia Marehan, s’incorporà a la policia colonial, cos en el qual arribà a inspector en cap, el màxim grau per a un nadiu Assolida la independència el 1960 com a resultat de la fusió dels antics protectorats britànic i italià, accedí a la presidència del país amb un cop d’estat el 1969 President de l’Organització d’Unitat Africana 1974, integrà el seu país a la Lliga Àrab i s’enfrontà a Etiòpia pel control de la regió d’Ogaden 1977-78 El 1980 trencà la seva relació amb l’URSS i inicià una nova etapa d’acostament als Estats Units Amb la seva política de voler unificar…
Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon
Museologia
Economia
Home de negocis i col·leccionista d’art suís d’origen alemany.
El seu avi August Thyssen 1842-1926, fou el fundador de l’empresa siderúrgica que donà lloc al grup Thyssen Hütte AG , un dels primers del sector, continuat pel seu pare Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon 1875-1947, juntament amb altres activitats financeres i comercials Aquest, que obtingué el títol baronial el 1907, inicià una collecció d’art que Hans Heinrich amplià i completà, principalment amb obres de mestres moderns Comprèn una extensa representació de la pintura europea dels segles XIV al XX, obres dels primitius americans, escultures, joies, esbossos teatrals, etc que formen la…
Geòrgia 2018
Estat
Entre octubre i novembre es van celebrar les eleccions presidencials a Geòrgia Els principals candidats van ser Salome Zurabixvili, independent, antiga diplomàtica nascuda a França, i Grigol Vaixadze, del partit nacionalista opositor Moviment Nacional Unit A la primera volta, tots dos candidats van quedar molt igualats, amb un 39% dels vots la primera i un 38% el segon, però, a la segona volta, Zurabixvili es va imposar amb un 60% dels vots Zurabixvili va jurar el càrrec i és la primera dona que ha presidit Geòrgia Els seus adversaris li atribueixen un excessiu acostament a…