Resultats de la cerca

S'especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi Secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat, la seva obra fonamental fou la preparació i fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis 1904 En fou director i hi impulsà tasques socials, sobretot per a la vellesa Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil 1914 i Jerarquía de las instituciones de previsión social 1912

Militant nazi des del 1928, fou gauleiter de Viena i, gràcies al suport de Hitler, ministre de l’interior 1938 En dimitir el canceller Schuschnigg, afavorí l’entrada de les tropes alemanyes al país i l’ Anschluss Arran d’això esdevingué statthalter d’Àustria Durant la Segona Guerra Mundial fou, successivament, adjunt de Frank a Polònia 1939 i comissari del Reich a Holanda 1940-45 Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala

Deixeble de MCorachan i professor adjunt a la Universitat Autònoma, fou director de l’Institut Corachan 1946 i cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1950 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1967, és autor de nombrosos treballs, entre els quals els dedicats a les apendicitis agudes 1944, al tractament del càncer de còlon 1949, al tractament preoperatori i postoperatori, al càncer de recte, i a les lesions biliars Dirigí l’obra Práctica quirúrgica , en diversos volums

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la Gran Bretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia

Mario Ruiz Massieu, exfiscal general adjunt de Mèxic i germà de qui va ser secretari general del PRI, Francisco Ruiz Massieu, se suïcida a Palisades Park Nova Jersey, Estats Units, on era en situació d’arrest domiciliari des del 1996, ja que Mèxic té presentada una demanda d’extradició en contra seu per vincles amb el narcotràfic En una nota, Ruiz Massieu acusa el president mexicà, Ernesto Zedillo, de fabricar proves contra ell i de ser també al darrere de l’assassinat del seu germà, l’any 1994

Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom  Pierre Henri Puiseux