Resultats de la cerca

Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de Barcelona i per a les…

Aquesta església, refeta en època moderna, és situada al nord-est de Catllà, en un planer de la riba esquerra del còrrec dit de les Illes, a una altitud de 531 m El lloc de Calaons, o millor dit, Casalons , és esmentat per primer cop l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII que confirmà les possessions de Cuixà Ipsa archa de Casalono és l’afrontació oriental de la villa de Catllà Es tracta d’una referència a un dolmen del mateix indret La butlla del papa Sergi IV del 1011 adreçada a Cuixà parla del villare Casalonos La primera menció de l’església de Sant Jaume de Calaons és…

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El…

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en deslligar-se…

Aquest castell és citat per primera vegada l’any 893 en la venda que Emerà, la seva muller Adevora, Emolat i la seva muller Sirga feren a Teodilà d’una vinya situada “ in castro Erolas, in loco que dicitur ad Cunio ” A la segona meitat del segle XI, el castell reapareix com a afrontació occidental dels castells de Llimiana i Mur 1055, 1056 i oriental del castell de Castissent 1077 Entre el 1061 i el 1098 Dou, intitulat baró d’Eroles, i el seu germà Oliver posaren llur honor sota la protecció del comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1149 els comtes Arnau Miró I i Oria establiren…

El poble de Nalec s’emplaça en un petit turó de 487 m a la vall mitjana del Riu Corb, a la riba esquerra El seu origen, com el de la majoria dels pobles de la vall del Riu Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, que més endavant es convertí en un castell, esmentat ja en la documentació l’any 1082 Consta que aquest any la fortalesa de Nalec fou assignada com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll Posteriorment, el 1164, el terme del castri de Analech apareix mencionat com a afrontació territorial del…

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les cartes…