Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Cadena COPE
Cadena radiofònica propietat, en la seva majoria, de la Conferència Episcopal Espanyola, de les diòcesis d’àmbit espanyol i de dos ordes religiosos.
Sorgí, inicialment, d’una xarxa d’emissores parroquials i diocesanes que, a partir dels anys seixanta del s XX, es constituïren com a Cadena de Ondas Populares Españolas L’emissora s’autoproclama catòlica i se situa en el marc de les finalitats generals de l’Església i, concretament, de la seva presència evangelitzadora en l’àmbit de l’opinió pública Tot i això, ha optat per una programació generalista i comercial Segons la primera onada del 2009 de l’Estudi General de Mitjans EGM, ocupa el tercer lloc de les emissores més seguides a l’Estat espanyol, després de la Cadena SER i Onda Cero, amb…
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben…
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…
cap de la Galera
Cap espadat a ponent de la badia de l’Alguer, Sardenya, que la separa de port Agre.
rosàcies

Flor de l'arç blanc (Crataegus monogyna)
© Philippe Surmely / Fotolia.com
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, alternes i estipulades, amb flors normalment regulars, hermafrodites, pentàmeres, de periant doble i d’ovari súper, ínfer o semiínfer, i amb fruits diversos.
Consten d’aproximadament 3000 espècies, d’arreu del món, però més abundants als països temperats de l’hemisferi nord Rosàcies més destacades Agrimonia eupatoria serverola, agrimònia, herberola Alchemilla sp alquemilla Alchemilla alpina herba desinflamatòria Alchemilla vulgaris pota de lleó Chaenomeles japonica codonyer del Japó Chrysobalanus icaco icac Cotoneaster integerrimus cornera Cotoneaster tomentosus o nebrodensis cornera tomentosa Crataegus azarolus atzeroler, soroller Crataegus monogyna arç blanc, espí blanc, espinalb Cydonia oblonga codonyer Dryas octopetala driade Eriobotrya…
àcid el·lagitànnic
Química
Substància, semblant a l’àcid tànnic, que hom extreu de les llavors del dividivi i de l’arrel del magraner agre.
En la forma cristallina és emprat en l’adob de pells per a enfosquir el cuir
Memorial de Claudi M. Broch
Literatura catalana
Novel·la de Robert Saladrigas, publicada el 1986.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida inquieta de↑ Claudi M Broch , que s’inicia amb l’evocació de la seva infantesa i l’adolescència, en una família benestant de Barcelona, a la qual segueix una joventut cosmopolita, errant i insatisfeta, marcada per les relacions amorosesi l’atracció per la literatura finalment, al Japò, ja madur, troba l’estabilitat personal i accepta la seva obra, que fins ara havia rebutjat Nascut en una família de l’alta burgesia barcelonina, la infantesa de Claudi transcorre en una torre magnífica, de la qual destaca un jardí de grans dimensions Claudi és un nen…
Eduard Girbal i Jaume

Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri…
,
Robert Saladrigas i Riera
Robert Saladrigas i Riera
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino , Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés i, sobretot, a La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra més difosa, a la qual…
,
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…