Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
història de les institucions
Historiografia catalana
Malgrat el detallisme i l’extensió de l’obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (1980-86), l’anàlisi de les institucions culturals i polítiques catalanes ha continuat essent una assignatura pendent, com ho demostren els estudis publicats amb posterioritat.
Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…
Joan de Bíclar (o Bíclarum)
Historiografia catalana
Bisbe de Girona.
Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…
La medicina xinesa
Segons la tradició, a la Xina hi hagué èpoques en què els pacients honoraven els metges quan estaven bons i deixaven de pagar-los quan queien malalts, i això perquè la medicina xinesa, més que combatre la malaltia, procura la salut Diuen els clàssics que no actuar fins que s’està malalt és com esperar l’inici de la batalla per a fer-se la llança En l’univers cultural xinès, tractar malalties és cosa dels mals metges, dels que no saben evitar-les Aquesta medicina xinesa disposa d’una farmacopea diversíssima, d’una efectivitat terapèutica verificada al llarg dels segles per un seguit de…
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…
Marià Aguiló i Fuster

Marià Aguiló i Fuster
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Poeta, filòleg i bibliògraf.
Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…
, , ,
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
Partit Republicà Centralista
Partit polític
Partit fundat entre el 1887 i el 1888 per l’expresident de la I República i filòsof krausopositivista Nicolás Salmerón y Alonso.
La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…
franciscà | franciscana
Sant Francesc i santa Clara amb altres religiosos, oli d’Antoni Viladomat (MAC)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…
Benet Fontanella, abat de Sant Pere de Besalú (1620-1623)
El dia 22 de juliol de l’any 1620, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet FontanellaOlot 1575 – , abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Onofre Jordà i de Sassala, donzell de Tàrrega diputat reial Bernat de Berengarí, doctor en medicina domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Miquel de Macip i de Sotelles, canonge de la seu de Tortosa oïdor militar Ramon de Calders i de Ferran, donzell de Cervera oïdor reial Blai Gil de Frederic i Montfort, notari de Tortosa Tots ells juraren llurs càrrecs a la sala vella del Palau de…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,