Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Maria Martorell i Codina
Educació
Mestra i impulsora del moviment coral.
Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola durant el…
Pisístrat
Història
Política
Polític atenès.
Com a aristòcrata cap del partit de la muntanya que agrupava els pagesos pobres de l’interior de l’Àtica i la gent més humil de la ciutat, s’erigí en tirà d’Atenes l’any 546 aC, després de dos altres intents anteriors 561 i 556 aC Aconseguí les simpaties de totes les classes socials i afavorí els seus partidaris camperols amb la repartició de les terres dels seus enemics aristòcrates morts o desterrats Guardà amistat amb tots els estats grecs, sobretot amb l’Hellespont, i proporcionà a Atenes una etapa de pau i prosperitat que es reflecteix en l’augment del conreu de l’olivera i…
Federació Catalana de Ball Esportiu
Ball esportiu
Organisme rector del ball esportiu a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou creat el 2007, quan la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya, que agrupava setze clubs des del 2002, es transformà en federació, essent la pionera a l’Estat espanyol S’encarrega d’organitzar i dirigir les activitats relacionades amb aquest esport, en les seves tres modalitats estil internacional, line dance o country i hip-hop Amb més de 2000 esportistes federats, és líder dins l’àmbit estatal i té una forta projecció internacional Té alguns campions del món, com Fina Comas o les parelles Miquel Alonso-Eva Angües i Manuel Ramírez-Júlia López Al març…
Caliu Ilerdenc
Entitat fundada el 1941 que agrupava destacats representants del franquisme de la ciutat i la província de Lleida.
Creada en un principi com a societat gastronòmica amb interessos culturals, en fou l’impulsor de més relleu el ministre i diplomàtic Eduard Aunós Entre els seus membres, en formaren part tots els alcaldes de Lleida, amb l'excepció de Francesc Pons i Castellà 1957-1967 El 1942 es creà l’ Institut d’Estudis Ilerdencs , amb l’objectiu de dotar de contingut la ideologia propugnada pel Caliu, consistent a segregar Lleida i la seva àrea d’influència —històricament i, fins i tot, lingüísticament— de la resta del territori català, amb la pretensió de demostrar-ne el caràcter independent,…
Agrupació Escola Bibliotecàries
Associació professional que agrupava les alumnes i les bibliotecàries sortides de l’Escola de Barcelona, fundada el 1930.
L’any 1936 se'n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris Les dues agrupacions publicaren conjuntament un butlletí AEB Ambdues s’extingiren al gener del 1939
ENS de l’Associacionisme Cultural Català
Història
Confederació sense ànim de lucre fundada l'any 2005 i que agrupa entitats i federacions dedicades a la cultura popular catalana i a la seva difusió.
Sorgí dels Debats al Territori celebrats els anys 2003 i 2005 pel moviment associatiu cultural català MACC, a partir dels quals es posà de manifest la necessitat d’un organisme per a la comunicació, la coordinació i la collaboració entre les entitats Amb aquest objectiu, la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català crearen l’ENS inicialment amb el nom d’Ens de Comunicació Associativa, del qual Antoni Carné fou elegit president fundador A la seva mort 2015 ocupà el càrrec Josep Viana i, el 2019, el rellevà Rosa Maria Provencio…
Stefan Heym
Literatura alemanya
Nom amb què és conegut l’escriptor alemany d’origen jueu Helmut Flieg.
Emigrà el 1933 a Txecoslovàquia i després als EUA, on es naturalitzà i treballà com a periodista El 1952, a causa del seu procomunisme, s’hagué d’establir a la RD Alemanya 1953 Allí, la seva actitud crítica en determinà l’exclusió de la Unió d’Escriptors i la prohibició de gran part de la seva obra De les seves novelles moltes escrites en anglès cal esmentar Hostages 1942, The Crusaders 1948, The Lenz Papers 1963, novella històrica d’intencionalitat contemporània, tècnica també utilitzada a Lasalle 1969 i Schmähschrift ‘Invectiva’, 1970 Altres novelles seves són Collin 1979, Ahasver 1981 i…
Pirineus Orientals
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Occitània.
La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a …
Oskar Lafontaine
Política
Polític alemany.
Estudià a les universitats de Bonn i Saarbrücken Fou alcalde de Saarbrücken entre els anys 1976 i 1985 És considerat un dirigent històric de l’SPD Partit Socialdemòcrata Alemany L’any 1977 es convertí en el president de l’Associació Regional del partit a la regió del Saar, responsabilitat que ocupà fins l’any 1996 Entre els anys 1985 i 1998 fou ministre president del parlament regional del land del Saar Fou membre del comité central de l’SPD i vice-president del partit del 1987 al 1996 Es presentà com a candidat de l’SPD a la cancelleria l’any 1990, però fou derrotat per Helmut Kohl CDU…
Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
Cinematografia
Agrupació sindical de professionals de les arts escèniques i audiovisuals nascuda el 1981 a partir de la dinàmica assembleària creada al voltant del Festival Grec 1976.
Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la dissolució in…