Resultats de la cerca

En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme

Els aminoalcohols i llurs èsters comprenen substàncies de considerable interès tècnic, tals com les etanolamines anestèsics locals importants, tals com la novocaïna alcaloides tals com l’efedrina i la cocaïna, i alguns constituents de certs lípids, tals com l’esfingosina Els mètodes principals de preparació d’aminoalcohols són la reacció amb amoníac d’halohidrines i epòxids i la reducció de composts bifuncionals tals com els nitroalcohols, els hidroximitrils, les hidroxioximes, o les aminocetones

Es troba en diverses plantes i en particular a l’acònit, on esterifica els alcaloides És extret dels residus de fabricació del sucre, però és obtingut sobretot deshidratant l’àcid cítric És emprat per a la fabricació dels seus èsters i de l’àcid itacònic L’isòmer cis , que es fon a 125°C, intervé en el metabolisme com a intermediari, en el cicle de Krebs , entre l’àcid cítric i l’isocítric

La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable

És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori

Segons les propietats físicoquímiques, els tòxics poden ésser classificats en corrosius àcids, àlcalis, àcid oxàlic, permanganat, etc, gasos irritants, asfixiants, de guerra, etc, metzines metàlliques arsènic, plom, mercuri, etc, composts orgànics hidrocarburs, alcohols, cetones, èsters, etc i altres tòxics analgèsics, antipirètics, alcaloides, metzines de serp, de bolet, DDT, etc L’acció de totes aquestes substàncies depèn, evidentment, de la dosi, de la via d’entrada, dels mecanismes de defensa antitòxica de l’organisme neutralització, oxidació, reducció, etc, de les vies d’…

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials

Cursà estudis de farmàcia i es llicencià Treballà als laboratoris de fisiologia i biologia de la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Mèxic Hi exercí com a professor de química a la Universitat de Michoacàn, a Morelia Publicà un manual de química i fou director de la secció de química dels laboratoris de la universitat Dedicat a la recerca, és autor d’investigacions sobre els alcaloides Fou membre de la Sociedad Mexicana de Historia Natural i de l’American Chemical Society Retornà el 1955 a Catalunya Germà del filòsof Joaquim Xirau i Palau

Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…

Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…