Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Maria Josep Escrivà i Vidal
Literatura catalana
Poeta.
Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004
Trianon

Petit Trianon
© Fototeca.cat-Corel
Palau
Nom de dos petits palaus construïts als jardins de Versalles.
Per encàrrec de Lluís XIV, JHardouin-Mansart edificà un palau, anomenat Gran Trianon 1686-87, format per dos cossos que formen hemicicle i s’uneixen per un peristil els jardins són obra de JLe Vau i ALe Nôtre En un bosquet proper, Lluís XV féu construir per AJGabriel un palau més petit, anomenat Petit Trianon 1762-66, obra d’una gran elegància i característica del retorn a l’antiguitat de la segona meitat del s XVIII Fou habitat per Maria Antonieta, que el féu envoltar d’un jardí a l’anglesa Hom ha donat també el nom de trianon als pavellons de jardí fets a imitació dels de…
Josep Maria Massià i Vidiella
Cristianisme
Prelat.
Franciscà 1831, després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia 1835 i el 1838 fou ordenat Després de predicar ale Estats Pontificis, el Piemont i Sardenya, el 1853 s'embarcà a Barcelona cap al continent americà De Valparaíso passà a El Callao i després a Lima, on fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador 1854-1874 Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1876, diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895 El 1909 en fou incoat el procés de beatificació, que tanmateix no…
Cançó de la Croada
Poema occità de la primera meitat del segle XIII.
Narra la croada contra els albigesos croada albigesa des dels seus orígens fins al moment que el futur Lluís VIII se n’anà cap a Tolosa 1219 És dividit en dues parts molt diferents la primera fou escrita per Guilhem de Tudela 2772 versos, favorable a la croada, en un estil poc brillant La segona 6810 versos és d’un autor anònim, adversari de la croada i potser pertanyent a la casa de Ramon VII de Tolosa L’obra manifesta un alè èpic i és escrita en un llenguatge de qualitat Conté fragments de gran bellesa, que en fan l’obra mestra del patriotisme occità
Will Faber
Pintura
Pintor alemany.
Format a Munic i Berlín, des del 1932 residí a Barcelona, i aportà un expressionisme suavitzant al panorama català de la postguerra La seva obra es caracteritza per una equilibrada composició i un alè líric que fa vibrar el color rítmicament La forma, retallada, es destaca com suspesa en un cert punt de l’espai i el temps, en un cosmos que no provoca angoixa sinó confiat lliurament Autor dels vitralls de la capella de les Llars Mundet, a Barcelona Premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat, a Barcelona També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic
Antoni Jofre
Literatura catalana
Cristianisme
Prevere i poeta.
Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal, Arles,…
,
Rossend Nobas i Ballbé
Quadriga (~ 1882), a la Cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona, obra de Rossend Nobas i Ballbé
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i Ferrer 1888, i…
Neus Canyelles i Estapé
Literatura
Narradora.
Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma, L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents, La novella de Dickens 2010, Les millors vacances de la meva vida 2919 i Autobiografia autoritzada 2021 L'any 2013 guanyà el premi Mercè Rodoreda…
,
Henryk Sienkiewicz
Literatura
Novel·lista polonès.
Al realisme gris de la vida quotidiana aportà l’alè romàntic dels grans esdeveniments històrics en la Polònia del s XVII, com en Ogniem i mieczem ‘A sang i foc’, 1883-84, Potop ‘El diluvi’, 1884-86 i Pan Wołodyjowski ‘Un heroi polonès’, 1887-88 Recollí les lluites medievals amb els ordes germànics en Krzyżacy ‘Cavallers teutons’, 1897-1900 i obtingué un èxit internacional amb Quo vadis 1894-96, situada en la Roma de Neró i que proclama el triomf de la ideologia cristiana sobre el materialisme decadent del món pagà Deixà també novelles psicològiques, com Bez dogmatu ‘Més enllà del misteri’,…
Sebastià Monleon i Estellés
Arquitectura
Arquitecte.
La seva obra és nombrosa, i es divideix en grans cases unifamiliars per a la incipient burgesia, asils el de Romeus i el de Sant Joan Baptista i encàrrecs d’associacions i edificis oficials de València i rodalia Els seus edificis principals són la part primitiva de la benèfica Associació de Nostra Senyora dels Desemparats 1864 —on emprà el ferro colat per a certes parts de la construcció—, possiblement el claustre —dòric— de la Universitat Literària i, sobretot, la Plaça de Toros plans el 1850, d’un llenguatge neoclàssic impecable, tota de maó vist i amb capacitat per a uns 17 000 espectadors…