Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona GUIÓ FWinterstein FOTOGRAFIA Ramon de Baños truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ FFerrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà fons decorats ANIMACIÓ Armand Tosquellas i Salvador Mestres AJUDANT D’ANIMACIÓ Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, JBernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián MÚSICA August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim Bisbe, Cançons…

Vida El seu inici en el dibuix animat fou en el llarg Alegres vacaciones 1945-48 dels estudis Balet y Blay, on feu amistat amb Artur Moreno, el director del film El 1963 marxà a Caracas i es dedicà a la realització de cintes publicitàries de dibuixos, com també feren A Moreno i Alfons Figueras Primer treballà a Lyon-Caracas Films i el 1955 dirigí la secció de dibuixos animats de Gama Films, productora fundada pels cineastes catalans Graciani, en collaboració amb els dibuixants A Figueras i Dídac Torrents Després passà per Caribe Films i Cedesa de la Cerveza Polar Entre el 1953 i…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…

Vida Historietista i caricaturista, estudià a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Fou un dels fundadors de la Secció de Cinema Amateur del CEC Com a cineasta amateur feu cintes d’imatge real i de dibuixos, i amb Josep Escobar realitzà el primer dibuix animat amateur català, Assaig de dibuixos animats 1934 També feu els curts de ficció Noticiari breu 1933-34, Despertar de la càmera , L’auca del senyor Canons 1934, Ep Jo també vull ésser un fugitiu 1935, Enhorabuena 1943 i La gran ironía 1945 Amb Salvador Baldé realitzà les cintes d’imatge real i animació Blancanieves y el enanito 1962…

Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Vida Considerat el degà dels animadors catalans, també ha aplicat l’animació a l’ensenyament i ha treballat en disseny gràfic i illustració Admirador del mestre Joan Junceda, s’inicià en la professió en els estudis Balet y Blay com a intercalador i ajudant de l’animadora Conxita Siquier durant la fase final del llarg Alegres vacaciones 1945-48 El primer curt que rodà fou Laudate 1948, seguit de Croc-croc, la granota llesta 1953, amb Josep Serra i Estruch per a Ica Films La collaboració amb J Serra continuà amb Platero y la ranita 1956 Aventuras de Rat y Mau 1960, un dels primers…

Vida Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay Barcelona 1930, dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films Installada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas EDICI i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y Distribución de…