Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
escombreta
Jocs d'escombretes i porta-escombretes aplicades al col·lector d’un motor elèctric (una de les escombretes és fora del porta-escombretes)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Peça conductora destinada a establir el contacte elèctric entre la part fixa i la part mòbil, generalment giratòria, d’un motor, d’un generador, etc.
És formada per un bloc de carbó, de coure o d’un aliatge de coure, i resta aplicada contra el collector o l’element mòbil mitjançant un suport elàstic
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
mètode de Pattinson
Tecnologia
Mètode d’obtenció de l’argent a partir de plom argentífer, descobert pel químic britànic Pattinson el 1853 i poc emprat actualment.
Consisteix a fondre el plom argentífer i a deixar-lo refredar lentament, la qual cosa permet de separar els cristalls de plom pur Aquesta operació és repetida diverses vegades i l’argent és separat de l’aliatge final per copellació
blanca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval de billó
, múltiple del diner i de llei generalment baixa.
Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca
perdigó
Militar
Cadascun dels grans, generalment de plom, que constitueixen la munició dels cartutxos emprats en la caça menor.
Els perdigons solen ésser esfèrics i d’un diàmetre entre 1,2 i 6 mm, però també poden ésser cúbics o aplanats semblantment a una llentia, quan hom vol obtenir-ne una major dispersió Hom empra també perdigons durs, d’un aliatge de plom, antimoni i arseni, i de coure
condrita
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Aeròlit que conté uns agregats esferoidals, generalment d’un mil·límetre de diàmetre, anomenats còndrules.
Les condrites es componen majoritàriament d’olivina i piroxens enstatita, bronzita, hiperstena i en menor proporció contenen plagiòclasis, troilita i un aliatge de ferro i níquel Constitueixen el grup més nombrós d’aeròlits i la seva estructura en còndrules no es troba en roques terrestres Encara que poc abundants, cal destacar les condrites carbonàcies que contenen composts orgànics d’origen extraterrestre
beina
Física
Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.
També rep el nom de funda Ultra resistir a les exigències tecnològiques de treball, causades per la temperatura i per la corrosió a què és sotmesa, la beina d’un combustible nuclear ha d’ésser d’un material alumini, acer inoxidable, aliatge de zirconi de mínima secció eficaç de captura de neutrons i capaç de suportar l’acció de les radiacions nuclears
bol cantador
Música
Instrument de fricció utilitzat en el ritual xamanístic.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Consisteix en un bol de metall que en ser fregat per una mà de fusta semblant a una mà de morter produeix una rica gamma de sons harmònics ondulants Conegut també amb el nom de campana tibetana, la tradició prescriu que es fabriqui amb un aliatge de set metalls, cadascun representatiu d’un planeta