Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres i medicina i exercí la darrera professió a la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890 i El genio de la ciencia 1888 i fou autor de drames La estrella de la Rábida, La Pilarica i de l’assaig La novela moderna Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895

Vida El 1966 es llicencià en filosofia i lletres, secció filologia moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 obtingué el grau de doctora de la mateixa especialitat Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984, és professora titular del departament de filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de literatura i cultura alemanyes A més d’una gran tasca com a traductora i editora de l’obra de nombrosos autors alemanys, entre els quals JW Goethe, com a investigadora ha estudiat els textos de les…

Centre de la conca hullera del mateix nom 3 600 km 2 , fou fundada el 1856 i entre 1930-40 tingué un gran creixement en desenvolupar-s’hi la mineria És la primera ciutat del Kazakhstan després d’Alma-Ata Fàbriques de maquinària per a la indústria extractora i indústries alimentària i lleugera Hi ha instituts pedagògic, de medicina i politècnic, a més d’escoles tècniques

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant, i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari “ABC” 1918, del qual fou cap deredacció 1929 feu crítica teatral a “Blanco y Negro” Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912, i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 féu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Format a Alcalá 1502, hi ensenyà filosofia 1512-16 Ingressà a l’orde augustinià 1516, en el qual ocupà càrrecs diversos Arquebisbe de València 1545-55, esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues — fundà el seminari de la Presentació 1550 — , l’assistència caritativa i l’evangelització dels moriscs Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión Fou canonitzat el 1658 La seva festa se celebra el 22 de setembre

Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis, i en publicà més de dos-cents títols, alguns molt reeditats — Sola en el mundo, Los huérfanos, El hijo de la obrera, Virgen y madre, La hija de la nieve, Los ángeles del hogar , que tingué vint-i-dues edicions, etc— Intentà una narrativa més culta i acurada en Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Voluntari a la guerra del Marroc, obtingué fama amb els articles sobre les pèssimes condicions de vida dels soldats publicats a España Nueva Les seves campanyes antiflamenques i antitaurines li reportaren impopularitat Destacà també per l’anticlericalisme Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena , 1916 Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre , 1930 i pels seus reportatges sobre la realitat espanyola Nervios de la raza , 1915 Raza y alma , 1926 Pan y Toros, 1930, etc