Resultats de la cerca

El 1966 es llicencià en filosofia i lletres, secció filologia moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 obtingué el grau de doctora de la mateixa especialitat Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984, és professora titular del departament de filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de literatura i cultura alemanyes A més d’una gran tasca com a traductora i editora de l’obra de nombrosos autors alemanys, entre els quals JW Goethe, com a investigadora ha estudiat els textos de les obres…

Centre de la conca hullera del mateix nom 3 600 km 2 , fou fundada el 1856 i entre 1930-40 tingué un gran creixement en desenvolupar-s’hi la mineria És la primera ciutat del Kazakhstan després d’Alma-Ata Fàbriques de maquinària per a la indústria extractora i indústries alimentària i lleugera Hi ha instituts pedagògic, de medicina i politècnic, a més d’escoles tècniques

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

Format a Alcalá 1502, hi ensenyà filosofia 1512-16 Ingressà a l’orde augustinià 1516, en el qual ocupà càrrecs diversos Arquebisbe de València 1545-55, esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues — fundà el seminari de la Presentació 1550 — , l’assistència caritativa i l’evangelització dels moriscs Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión Fou canonitzat el 1658 La seva festa se celebra el 22 de setembre

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Voluntari a la guerra del Marroc, obtingué fama amb els articles sobre les pèssimes condicions de vida dels soldats publicats a España Nueva Les seves campanyes antiflamenques i antitaurines li reportaren impopularitat Destacà també per l’anticlericalisme Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena , 1916 Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre , 1930 i pels seus reportatges sobre la realitat espanyola Nervios de la raza , 1915 Raza y alma , 1926 Pan y Toros, 1930, etc

Estudià teologia a la Universitat d’Osca, on es graduà en arts i teologia 1578 i 1579 i es feu frare mercedari Publicà el poemari Divina y varia poesía Osca 1579, encapçalat per cinc obres dramàtiques en castellà de tema religiós Com a colofó a dues d’aquestes obres, hi va incloure dues poesies en català una nadala al Coloquio moral intitulado labor del Alma i una cerdaneta o cerdanilla a l’ Acto pastoril intitulado “Lorentina” La seva poesia va influir Bartolomé Leonardo de Argensola

La collaboració amb el seu amic Charles Montagu fou l’oportunitat per fer-se conèixer com a autor amb The Hind and the Panther Transvers’d to the Story of the Country Mouse and the Town Mouse 1696 Fou poeta amb una gran capacitat de versificació i, dins la seva lírica, cal remarcar els poemes llargs Henry and Emma, Alma or the Progress of the Mind i Solomon on the Vanity of the World , que formen la part més rellevant de la seva producció

Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904