Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Eusebi Güell i López

Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la geometría…
, ,
Jean Absil
Música
Compositor belga.
Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la…
Augustin Pyrame de Candolle
Botànica
Botànic ginebrí.
Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis…
Lily Laskine
Música
Arpista francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París El compositor Albert…
Pierre Jamet
Música
Arpista francès.
Començà els estudis de piano a cinc anys, i fou alumne d’Alphonse Hasselmans al Conservatori de París, on s’inicià en l’arpa quan en tenia setze El 1912 obtingué un primer premi en aquest instrument Fou el primer intèrpret de la Sonate pour flûte, alto et arpe de C Debussy, que estrenà el 1916 sota la supervisió del mateix compositor L’any 1922 formà el Quintet Instrumental de París, que des del 1945 fou conegut com el Quintet Pierre Jamet Molts compositors, com Albert Roussel o André Jolivet, dedicaren obres a aquest quintet de flauta, arpa i trio de corda Del 1936 al 1959 fou…
antropometria
Antropologia física
Branca de l’antropologia que mesura les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions mútues.
Les mesures es fan sempre prenent com a referència uns punts fixos, els punts somàtics i craniomètrics , sobretot, els quals permeten d’establir diversos índexs Hom empra aparells especials, com l’antropòmetre, el craniòfor, el parallelògraf, el goniòmetre, etc L’antropometria té també un interès mèdic, sobretot en pediatria proporcions de l’infant al llarg de la creixença i en obstetrícia dimensions cranials del fetus i diàmetre pèlvic de la mare, etc Les dades antropomètriques han estat aplicades, sobretot, al reconeixement i a la identificació dels delinqüents pel mètode creat l’any 1880…
André Antoine
Cinematografia
Teatre
Director i actor teatral i realitzador cinematogràfic francès.
Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…
Ramón Vinay
Música
Baríton i, després, tenor xilè.
De pare francès i mare italiana, començà a estudiar cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a França Quan abandonà aquest país es traslladà amb la seva família a Ciutat de Mèxic, on debutà l’any 1931 en el paper d’Alphonse La favorita El 1938 cantà, també a Ciutat de Mèxic, la part de Luna d' Il Trovatore i seguí com a baríton amb diverses òperes de G Verdi, G Puccini i G Donizetti A partir del 1943 començà a interpretar papers de tenor Fou considerat un dels millors intèrprets de les òperes de Verdi, i en especial del paper d’Otello, que arribà a…
Georges Bizet
Música
Compositor francès.
Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Vida i obra Exercí un important paper en la represa cultural dels anys quaranta a Mallorca, i participà en les lectures literàries a casa dels germans Massot i del poeta Guillem Colom Deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, s’inicià amb una sèrie de poemaris adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1945, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i continuà amb Miratges del record 1975 Al començament del decenni dels cinquanta inicià l’estudi d’algunes figures de l’Escola Mallorquina publicà l’assaig La poesia de Miquel Ferrà 1960 i edità…