Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
descarboxilasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que alliberen diòxid de carboni dels àcids dicarboxílics.
Són anomenats també carboxiliases Les descarboxilases dels α -cetoàcids , com la α -carboxilasa , necessiten pirofosfat de tiamina com a coenzim Les descarboxilases d’aminoàcids són molt repartides entre els ésses vius, especialment en els bacteris, i són enzims molt específics Intervenen en el metabolisme dels aminoàcids, els quals descarboxilen, i donen lloc a la formació d’uns altres aminoàcids L-lisina, L-alanina o d’amines putrescina, histamina, àcid γ-aminobutíric i poliamines que participen en importants processos fisiològics El fosfat de piridoxal és el coenzim de les…
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
alquilació
Química
Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.
L’alquilació pot tenir lloc sobre un carboni, un nitrogen, un oxigen o un sofre Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d’alquil, més rarament les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà Les reaccions d’alquilació són molt nombroses, i diverses en mecanisme Alguns exemples importants són, entre d’altres l’alquilació dels hidrocarburs aromàtics per reacció de Friedel i Crafts l’alquilació de l’amoníac i les amines amina l’alquilació dels enolats alcalins síntesi amb composts β-dicarbonílics l’alquilació dels alcohols fenols i tiols…
mètode de Zerevitinov
Química
Procediment analític, introduït per T.Zerevitinov, per a la determinació d’àtoms d’hidrogen amb caràcter àcid en composts orgànics.
Consisteix a fer reaccionar el compost amb un excés de iodur de metilmagnesi reactiu de Grignard i mesurar, mitjançant una bureta de gasos en condicions de pressió i temperatura conegudes, la quantitat de metà despresa per una quantitat exactament pesada de mostra, d’acord amb l’equació R— H+CH 3 —Mg—I →R—Mg—I+CH 4 ↑El nombre de mols de metà que es desprenen per mol de compost problema dóna el nombre d’hidrògens actius presents Entre els composts que donen positiva aquesta reacció, cal esmentar tota mena d’àcids orgànics, fenols, imides, alcohols, tiols, amines i acetilens…
antiestàtic
Química
Compost que dóna conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
Els antiestàtics són emprats per a productes tèxtils, plàstics, resines, paper, cuir, poliments a base de ceres, etc, i disminueixen o eviten les dificultats en el maneig de certs articles, l’atracció i l’adherència de la pols i àdhuc el perill d’incendi Poden ésser incorporats al material, o aplicats superficialment a l’article acabat, i llur acció pot ésser temporal o durable Molts d’ells actuen simplement fent possible la retenció d’humitat Els productes emprats com a antiestàtics són molt diversos i comprenen amines i amides de cadena llarga, bases i sals d’amoni quaternaris…
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
nitrosació
Química
Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup -NO; aquesta reacció és difícil, gairebé impossible d’efectuar directament.
El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N 2 O 4 , l’àcid nitrós HNO 2 , els nitrits MNO 2 , els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C 5 H 1 1 -O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli C 6…
sistema hoste-convidat
Química
Sistema molecular basat en la capacitat d’una molècula per acollir-ne una altra.
Aquest sistema pot ésser utilitzat en síntesi i en catàlisi Les molècules hostes també són anomenades receptors sintètics i imiten el mecanisme dels enzims C Pedersen, D Cram i JM Lehn han treballat en aquest camp Pedersen ha desenvolupat els èters corona MF Hawthorne, X Yang i CB Knobler sintetitzaren el 1991 el 12-mercurocarborand-4, capaç de captar ions clorur es tracta d’una macromolècula rígida amb quatre àtoms de mercuri MT Reetz, CM Niemeyer i K Harms han sintetitzat una nova classe d’hostes que contenen bor i que poden captar cations i anions El catió s’uneix a un èter corona i l’anió…
quinolina

fototeca.cat
©
Química
Base heterocíclica nitrogenada, que és un líquid incolor, que s’enfosqueix lentament per acció de l’aire i la llum, d’olor característica, poc soluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics habituals, que es congela a -15°C, bull a 238°C i té una densitat de 1,093.
Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és…