Resultats de la cerca

Es pot considerar derivat de l’àcid clorós per pèrdua de l’hidregen

Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…

Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…

Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels…

El comportament de les sals amòniques correspon al de les sals d’un metall alcalí intermediari entre el rubidi i el potassi, i això ha donat lloc a nombrosos intents, sempre fallits, d’aïllar el radical amoni neutre HMoissan reeixí, no obstant això, a preparar-ne una amalgama per acció de l’amalgama de sodi sobre el iodur amònic sec en contacte amb amoníac líquid a -40°C El producte obtingut a baixa temperatura sembla una veritable amalgama, però per sobre de 0°C es descompon segons la reacció Les sals d’amoni són incolores llevat que l’anió sigui de color i totes molt solubles…