Resultats de la cerca

És professor al Massachusetts Institute of Technology i ha treballat al CERN, a Ginebra Rebé el premi Nobel de física el 1976, juntament amb BRichter, pel seu descobriment d’una nova partícula elemental υ o també J

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de direcció del…

Després de servir en l’exèrcit a la Segona Guerra Mundial estudià art i història de l’art a la Universitat de Wayne, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, centre on es graduà i on, un any després de començar a impartir-hi cursos, el 1951, obtingué el doctorat s’hi jubilà el 1992 President de l’Associació Filosòfica Americana i de la Societat Americana d’Estètica, en el vessant filosòfic tractà conceptes bàsics de la filosofia influït per les idees de Friedrich W Nietzsche, Arthur Schopenhauer o Maurice Merleau-Ponty,…

Com a director, foren particularment interessants les recreacions que féu de tragèdies gregues i les adaptacions de Shakespeare Les peces que escriví — The marrying of Ann Leete ‘El casament d’Ann Leete’, 1909, The Voysey Inheritance ‘L’herència de Voysey’, 1909, The Madras house ‘La casa de Madras’, 1909, The secret life ‘La vida secreta’, 1923, etc— segueixen la norma imposada per l’avantguarda francesa

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore nord-americà…

Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest darrer en…

Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York 1940 i el 1943 en medicina al Long Island College Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment 1955 al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació El 1983 fundà LVAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard , Michael Ellis DeBakey i…

Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià

Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la TWA, a l’…

Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats, d’Abraham …