Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
reacció d’aglutinació
Biologia
Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats (aglutinació) de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.
Aquesta reacció permet d’identificar un antigen o afirmar la presència d’un anticòs d’aquesta mena són les reaccions per a determinar els grups sanguinis
sensibilització
Biologia
Procés de fer sensible una cèl·lula a l’acció d’un complement per subjecció d’aquesta a l’acció d’un amboceptor específic.
La sensibilització és activa si resulta de la injecció directa d’un antigen, i passiva si resulta de la injecció de sèrum d’un animal sensibilitzat a un animal normal
autovacuna
Vacuna preparada amb gèrmens aïllats del mateix individu a qui haurà d’ésser administrat.
Hom pretén amb l’autovacuna de disposar d’un antigen en les millors condicions d’especificitat Les autovacunes generalment actuen amb funció curativa més que no pas profilàctica, i algunes vegades poden actuar com a dessensibilitzants
limfòcit
Anatomia animal
Leucòcit de nucli únic, el qual ocupa gairebé la totalitat de la cèl·lula, voltat d’un citoplasma basòfil.
Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…
Proves serològiques
Patologia humana
Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i…
antial·lèrgic
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs que inhibeixen la resposta de l’organisme a certs antígens evitant que es produeixin les manifestacions típiques de l’al·lèrgia com ara la broncoconstricció, l’edema i la urticària entre d’altres.
El principal responsable d’aquestes manifestacions és la histamina alliberada per la reacció antigen-anticòs Per aquesta raó els fàrmacs més emprats són els antihistamínics, excepte en el cas de les allèrgies alimentàries i l’asma En aquest últim cas és indicat l’ús de cromoglicat sòdic
síndrome de Reiter
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per artritis, acompanyada d’uretritis i conjuntivitis o de lesions mucocutànies (ceratodèrmia blennorràgica i balanitis circinada).
Afecta principalment els homes entre els 20 i els 40 anys d’edat De causa encara no prou coneguda, és important el paper que hi tenen certs agents infecciosos com el micoplasma i les clamídies De vegades comença després d’una disenteria bacillar, i sovint és associada a l’antigen d’histocompatibilitat HLA-B27
Reaccions d’hipersensibilitat
Fisiologia humana
Es denominen reaccions d’hipersensibilitat un conjunt de trastorns orgànics molt diversos provocats per respostes immunitàries de tipus específic que, en desenvolupar-se en grau molt exagerat, causen lesions diverses en els propis teixits En realitat, els mecanismes implicats en reaccions d’hipersensibilitat són els mateixos que intervenen en les respostes immunitàries beneficioses ja descrites, però es desenvolupen en grau tan acusat, que generen fenòmens inflamatoris capaços de produir lesions en els teixits Les reaccions d’hipersensibilitat són la base de molt diversos trastorns en què, d’…
Georges J.F. Köhler
Biologia
Biòleg alemany.
Es llicencià en biologia i es doctorà en ciències naturals 1974 a Friburg de Brisgòvia Treballà al laboratori de biologia molecular de Cambridge, amb Milstein, i d’ençà del 1976 treballà a l’Institut d’Immunologia de Basilea El 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb NK Jerne i C Milstein, pels seus estudis sobre el control genètic de la síntesi dels anticossos, els quals han obert les portes a la consecució d’anticossos clonals contra qualsevol antigen
Els anticossos
Fisiologia humana
Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de sèrum normal una electroforesi…