Resultats de la cerca

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V…

Legat de Pasqual II, es prestà a coronar emperador Enric V 1117, el qual fou excomunicat pel papa Mort Pasqual II, l’emperador el féu elegir papa enfront de Gelasi II, elegit pel conclave Abandonat per l’emperador, fou derrotat a Sutri pel nou papa Calixt II i fou fet presoner

Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge…

De la noble família dels Montboissier, fou educat pels monjos de Sauxillanges Professà a Cluny 1109 i fou prior de Vézelay i de Domène 1120 i, finalment, vuitè abat de Cluny 1122, on es dedicà a la reorganització del monestir i de les cases dependents, aleshores en nombre de dues mil cluniacenc Al costat d’Innocenci II, s’oposà a l’antipapa Anaclet II, monjo de Cluny En polèmica amb els musulmans, féu traduir l’Alcorà al llatí El seu equilibri es manifesta en la polèmica amb el seu amic Bernat de Claravall entorn dels estudis i la vida monàstica mostrà una exquisitat en les…

Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la…

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Franciscà i professor de la Universitat de París, fou elegit papa pel concili de Pisa, que pretenia d’acabar amb el Cisma d’Occident els dos papes que el concili havia deposat prèviament, però, no se sotmeteren, i el cisma s’agreujà i es convertí en tricèfal Martí l’Humà, que no havia acceptat el concili, no reconegué el nou papa i mantingué la seva obediència a Benet XIII Pedro de Luna Alexandre V establí contactes amb l’emperador bizantí per a la unió de les Esglésies

Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la política…

El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà…

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…