Resultats de la cerca

El 1702 anà a París Entre el 1703 i el 1707 fou molt influït pel seu mestre, CGillot, el qual l’introduí en la temàtica del teatre i de les singeries El 1707 entrà al taller de CAudran, que li confià la decoració amb chinoiseries del palau de la Muette i li féu conèixer directament l’obra de PPRubens, en poder visitar la Sala Mèdici del Luxemburg, del qual Audran era conservador A partir del 1715 s’estigué a casa de PCrozat, la qual cosa li permeté de conèixer la pintura italiana i flamenca de la seva collecció, així com de relacionar-se amb una societat refinada, que li inspirà les seves…

D’ascendència aristocràtica, s’ordenà de sacerdot A partir del 1507 entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor de Lluís XII El seu company a la cort, Jean Mouton, escriví un plany en ocasió de la seva mort i molts dels seus contemporanis, com Glareanus, Crétin i Rabelais, s’hi referiren en termes elogiosos El primer el feu seguidor de J Des Prés, una adscripció que fa justícia al seu estil clar i expressiu, tot utilitzant les tècniques més característiques i innovadores del seu temps Algunes de les seves obres foren impreses per O Petrucci en el volum Misse Antoine de…

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…

Fou deixeble de JAWatteau El 1729 anà a Portugal, on aviat tingué un gran èxit Fou nomenat pintor de la cort i membre de l’Acadèmia de Pintura de Lisboa Allí transmeté la influència del seu mestre Pintà nombrosos quadres per al palau del duc de Cadaval

Alumne i novici dels jesuïtes i monjo benedictí, abandonà el monestir i visqué, a París i a Anglaterra, lliurat a polèmiques i treballs d’erudició Finalment obtingué una certa estabilitat gràcies a la regència d’un priorat a Mans 1754 Home aventurer, d’ànim inquiet i apassionat, com palesen les seves obres Mémoires et aventures d’un homme de qualité , 1728-31 Le philosophe anglais ou Histoire de monsieur Cleveland , 1731-38, traduí al francès les novelles de SRichardson Però és conegut, sobretot, per la Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut , novel*la psicològica i sentimental…

Fou professor a Gant Ideà un mètode estroboscòpic per a l’estudi dels moviments vibratoris i inventà el fenaquistoscopi 1829 Estudià els fenòmens capillars de les làmines primes i diversos fenòmens òptics Publicà Statique expérimentale et théorique des liquides soumis aux seules forces moléculaires , en dos volums 1873

És un típic representant de la pintura galant de l’època de Lluís XV

Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica

Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren

Fou professor a l’École de Médicine de París i a la Faculté des Sciences de Marsella 1854 Membre de l’Académie Française des Sciences 1863, fou distingit per aquesta amb els premis Jecker 1869 i Lacaze 1875 Inventà, amb Silbermann, el calorímetre que porta el seu nom