Resultats de la cerca

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…

Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li…

Nasqué al si d’una família de classe mitjana barcelonina Els anys 1931 i 1932 collaborà en el diari manresà El Dia Posteriorment, exercí de traductor del francès i de l’anglès Publicà diversos llibres relacionats amb l’època anterior a la Guerra Civil Espanyola, com El turisme a Catalunya del 1931 al 1936 1973 i La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya 1974 A més, és l’autor d’uns apunts autobiogràfics De la Setmana Tràgica a la implantació del franquisme 1977, que recullen des de converses de l’àmbit familiar fins a records de l’escola i fets històrics El…

Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…

Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’…

Durant la dècada de 1980 fou professor a l’INEFC de Lleida, i en 1992-96 fou subdirector d’investigació i programes de tercer cicle d’aquest mateix centre Posteriorment passà a l’INEFC de Barcelona, on és catedràtic del departament d’Educació física És coordinador de programes de doctorat de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i ha estat professor del màster de Gestió esportiva, com també de diversos postgraus Forma part del Grup d’Investigació Social i Educativa en l’Activitat Física i l’Esport El 1991 començà a collaborar en la revista Apunts Educació Física…

Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern ‘Adeu a l’ahir’, 1966, Die Artisten in der Zirkus-kuppel ratlos ‘Els artistes sota la carpa del circ perplexs’, 1968, Gelegenheitsarbeit einer Sklavin ‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973, Der starke Ferdinand ‘Ferdinand el fort’, 1976, Die Patriotin 1979 i el film collectiu Der…

Des del mateix any de la fundació, el 1958, publicà un butlletí, trimestral i bilingüe francès i català L’últim número es publicà l’any 1967 La revista divulgà essencialment treballs puntuals, documents, inventaris de fons i informacions sobre adquisicions, biblioteca, accions de caràcter pedagògic, etc Hi collaboraren arxivers JG Gigot, Michel Bouille i personal de l’arxiu departamental Louis Ausseil, Paulette Delos Però també es publicaren apunts i treballs sobre les ciències dites auxiliars arqueologia P Ponsich, R Grau, G Claustres, numismàtica, heràldica A Cazes, geografia…