Resultats de la cerca

Sovint reben diversos noms, com licor de Fehling , de Schweitzer , etc En farmàcia són coneguts el licor amoniacal anisat amoníac, alcohol i essència d’anís, el de Hoffmann èter i alcohol, el de Fowler arsenat potàssic i aigua i el de Van Swieten clorur mercúric, alcohol i aigua

Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt

La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents…

Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys…

És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines corresponents L’…

Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…

El taní del castenyes pertany al grup dels tanins pirogàllics

L’ aigua és un líquid transparent, incolor i insípid, l’estructura molecular de la qual és resultat de la combinació d’un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen H 2 0 L’aigua és un compost inorgànic Tanmateix, és la substància més important per a la matèria viva i, per tant, orgànica De fet, l’aigua és el component més important de l’organisme, per bé que la seva proporció varia segons l’edat i els diferents teixits En el fetus, l’aigua constitueix al voltant d’un 90% del pes corporal en els nadons, al voltant d’un 80% en els nens, al voltant d’un 70% en els adults, al voltant d’un 62% i en els…

És emprat com a catalitzador en la indústria de plàstics i com a blanquejant

L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…