Molts aspectes del ginkgo (Ginkgo biloba) ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits. Alguns caràcters són ben arcaics: la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres; les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques; i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació. A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat (braquiblasts) portadors de les fulles.
Jaume Buesal
Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions temperades, fredes i de muntanya. El sistema conductor consta d’un xilema amb traqueides areolades (però amb tràquees a certs grups de cicadofitins) i d’un floema encara sense tubs cribrosos, només amb cèl·lules cribroses que no presenten cèl·lules annexes. El nombre de cotilèdons oscil·la entre dos i quinze o vint. Les flors de les gimnospermes, típicament unisexuals i sense periant, es disposen majoritàriament en individus monoics. El vent s’encarrega habitualment del transport dels grans de pol·len fins als primordis seminals, que no són tancats dins de pistils i resten, per aquesta raó, directament accessibles al pol·len. El microprotal·lus consta en general de moltes cèl·lules i, en algunes espècies poc evolucionades, produeix encara espermatozoides. El megaprotal·lus, generalment amb arquegonis, també és multicel·lular i rep el nom d’endosperma primari perquè, després de la fecundació, es carrega de nutrients i actua com a reserva nutrícia de l’embrió. Com que no hi ha pistils, les llavors no es formen tancades dins d’autèntics fruits (gimnospermes vol dir, precisament, llavors nues).
Es coneixen unes 800 espècies de gimnospermes actuals, però segons el registre fòssil n’existien més de 3000 en el moment de màxim desenvolupament del grup, entre el Devonià i el Juràssic. A la darreria del Mesozoic o Era Secundària, coincidint amb la progressió ascendent de les angiospermes, les gimnospermes iniciaren una notable regressió, tant pel que fa al nombre d’espècies com a la seva importància en el paisatge. Les gimnospermes agrupen dues subdivisions: els coniferofitins i els cicadofitins.